Ja fa 2 mesos que el montgatí Rubén Angel cavalca sobre dues rodes per Àsia. El seu objectiu és arribar l’agost al seu poble, Montgat, recorrent en bici els 17.000 km de distància entre Singapur, on va començar aquesta aventura, i Montgat, el seu poble.
La seva cinquena crònica ens ha arribat fa pocs dies des de Tadjiquistan, al nord de Paquistan i l’Afganistan, a l’oest de la immensa Xina i al sud de Kirguizistan, país des d’on va travessar a aquest desconegut país que va pertànyer a l’URSS més de 60 anys. Només creuar la frontera, naturalment dalt de la bici, un afamat Ruben es va trobar amb una sorpresa descomunal:
Però aquí no va acabar l’amabilitat del seu jove anfitrió:
Dies més tard, ja al Pamir Highway -una ruta mítica per ciclistes al sud del país- en Ruben va poder gaudir del privilegi de vorejar el riu que fa de frontera entre Afganistan i Tadjikistan. El camí, però, és dur: molta sorra i el vent en contra. Tot va valdre la pena: uns dies més tard es reunia a Taixkent, la capital de l’Uzbequistan, amb la Teresa, la seva dona:
La probabilitat que li deneguessin a en Rubén la sol.licitud de visat per Turkmenistan era del 70%, li havien dit. Les negres probabilitats es van complir, per això ha hagut de tornar enrere, de nou a Tadjiquistan, i volar a la capital d’Iran, Teherán, creuant per l’aire Turkmenistan, ja que no ho pot fer pels seus pedregosos camins.
Una curiositat un pèl infantil que acaba sent veritablement cansada quan ja hi has passat 15 vegades, al mateix nombre de fronteres, explica en Rubén. Ara ja és rumb l’Iran, més o menys a l’equador del seu fascinant viatge.
