Aparentment, l’escola d’adults Timó és un centre com qualsevol altre. Però, com sol passar, a la “rebotiga” de l’escola hi ha un grapat d’històries personals de superació que són, sovint, commovedores. És el cas d’una de les seves alumnes, l’Alícia Díaz. De forma voluntària, cuida els infants de diverses dones, estudiants del centre, que no poden pagar una llar d’infants durant les hores de classe allà.
L’Alícia va quedar vídua fa uns anys i, com ella mateixa explica, poc després va decidir dues coses importants: una, fer el cor fort i, dues, començar a estudiar alguna cosa interessant que li permetés “tenir la ment ocupada”, explica. I així va entrar en contacte amb l’escola Timó. Hi havia passat pel davant desenes de vegades però mai, mai va pensar que, finalment, hi pogués donar i rebre tant d’amor dels infants als quals, ara mateix, dedica més de 4 hores del seu temps cada setmana.
A l’escola van fer un crida per si algun voluntari o voluntària es podia fer càrrec d’aquestes criatures i l’Alícia no va dubtar en presentar-s’hi. I això que tampoc disposa de tant de temps lliure, afrirma:
El seu dia a dia amb els infants és molt com la pròpia infantesa: i és que l’Alícia va improvisant, segons el dia que tingui cada nen o nena, el temps que faci i les joguines de què disposin tots plegats, moltes de les quals són donacions d’altres alumnes o de gent propera a l’escola:
I qui són els afortunats que cada dilluns i cada dimecres tenen l’Alícia per a ells? Ara mateix són tres criatures: la Xana, en Tiago i l’Aisha. Les seves mares, alumnes de català a l’escola d’adults, són del Marroc, Equador i Mali. Saben que poden comptar amb l’Alícia per tenir cura de totes tres criatures. Ella, té molt clar per què és voluntària en aquesta tasca:
L’Alícia, assegura, sempre ha tingut clar que vol ajudar a qui menys té perquè el món, diu, “està molt mal repartit”:
Ella, que pràcticament va aprendre a llegir tota sola de nena, a Galícia, sap que el temps que dedica a aquests infants significa temps també per a les seves mares. Quan més es formin, assegura, millor persones seran. I és que l’Alícia diu que ho comprova cada dia: allò que dónes, et retorna.
