Aquest mes d’agost, Tiana ha sigut la seu del 82è Congrés Internacional de Joves Esperantistes. L’alberg de la Conreria va acollir durant una setmana, del 9 al 16, a tres-cents joves esperantistes d’arreu del món. “Va ser tot un èxit de participació”, explica en Jaime Tapia, membre de la Junta de la Joventut Catalana d’Esperanto, organitzadors d’aquest esdeveniment. “En general, vam veure que tothom va acabar molt content, molt satisfet”:
Per què, d’entre totes les possibles seus, van escollir Tiana? En Jaime explica que van decidir establir-se a la Conreria “perquè estava molt a prop de Barcelona; era molt gran, per tant, hi podia acollir tothom; i també estava a prop de la zona total de l’eclipsi”. De fet, aquest últim ha sigut un element clau. “L’eclipsi solar era una oportunitat d’atreure participants i de fer que el congrés fos encara més memorable”, diu:
L’acte d’inauguració del congrés va comptar amb la presència de l’alcaldessa accidental, Eulàlia Serrat, que va donar la benvinguda al poble als participants i va destacar el valor de Tiana com a vila oberta, cultural i acollidora. A més, també va dir unes paraules en esperanto, un gest que “va ser molt apreciat pels congressistes”, afirma en Jaime:
Entre els objectius de la Joventut Catalana d’Esperanto es troba donar a conèixer, a escala internacional, la realitat i la cultura dels Països Catalans, entenent l’esperanto com una eina que permet establir ponts amb altres comunitats lingüístiques i culturals. És per això que en aquest congrés “teníem molt clar que volíem que la cultura catalana fos una part molt important”, diu en Jaime. Al llarg de la setmana van organitzar tallers de tota mena: de bitlles catalanes, de sardanes, de gegantons o de castellers.
“Nosaltres fem de pont entre l’esperantisme i els Països Catalans”, explica. “A Catalunya fem cursos, xerrades, congressos, etc. per portar l’esperantisme a la gent que no el conegui, i alhora també utilitzem l’esperanto, tant en aquest congrés com quan anem a fora, per fer conèixer la cultura i la llengua catalana”:
En aquest sentit, també van aprofitar aquesta trobada internacional per posar molt d’èmfasi en el tema dels drets lingüístics, la diversitat lingüística i la lluita per les llengües minoritzades a través del projecte europeu Llengües Sense Fronteres!:
El fet que la Joventut Catalana d’Esperanto hagi pogut organitzar el 82è Congrés Internacional de Joves Esperantistes a Catalunya és fruit de tota la feina que han fet al llarg dels últims anys. Tot i que l’organització té més de quaranta anys d’història, va estar inactiva durant un temps, i es va començar a recuperar just després de la covid. “Jo vaig entrar a la Junta fa tres o quatre anys, i des de llavors he anat vivint també aquesta pujada de l’associació”, explica en Jaime. “Per a nosaltres, aquest Congrés Internacional ha sigut ja com l’últim esglaó, la part ja definitiva d’acabar aquest camí de tornar a reviure”:
En Jaime va entrar a formar part de la Joventut Catalana d’Esperanto gràcies a un company que va conèixer a la universitat. De fet, per a ells les universitats són un punt clau, és per això que estan establerts com a associació d’estudiants a la UPF i la UAB i faran els tràmits per ser-ho a la UB, on imparteixen cursos:
A part d’aquests cursos a les universitats, també ofereixen cursos a distància. A més, organitzen dues trobades mensuals, una a mitjan mes i l’altre l’últim dissabte; i ara començaran un club de lectura amb literatura original en esperanto:
“Hem acabat molt contents amb Tiana”, assegura en Jaime. “Qui sap si tornarem a la Conreria a fer alguna altra cosa per seguir en contacte amb el poble”, acaba dient.
