Oleanna, de David Mamet, s’ha representat d’una forma molt particular a la Sala Albéniz, aquest cap de setmana. El públic està assegut sobre l’escenari, a 1 metre dels actors. La disposició és semblant a la del Teatre Lliure de Gràcia, que crea un ambient molt íntim i dona una nova dimensió a l’obra.
Amb una escenografia molt simple es dona molt espai als actors per que pugin mantenir el seu mà a mà. Enric Monreal, director de la producció, els ha donat les eines d’atrezzo imprescindibles perquè tant actors com públic se centrin només en les interpretacions.
Pels intèrprets, Carlota Orobitg i Dani Iglesias, aquesta també és una nova experiència i els suposa una altra manera de viure el teatre. Carlota Orobitg ens ha explicat com es va sentir en la primera actuació:
Dani Iglesias creu que suposa molta exigència tenir el públic tan a prop.
I és que la posició del públic també canvia la relació que els actors tenen amb ell. Carlota Orobitg ens ho explica:
La proximitat genera moltes sensacions i Dani Iglesias ha volgut compartir la reacció d’un espectador que li ha cridat l’atenció.
Amb un final inesperat, l’obra, presentada per L’Agrupació Artísitica del Casal, ha suposat una nova proposta artística al poble.
