La Sala d’Exposicions del Casal acollirà de l’1 al 8 de febrer l’exposició “50è aniversari del cop definitiu a la dictadura. Febrer de 1976”. La mostra oferirà un recorregut per les manifestacions de l’1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona a través de les fotografies del fotoperiodista Manel Armengol i el testimoni directe de l’Eulàlia Biosca, que ho va viure en primera persona. “Serà el testimoni humà, personal, dins del context dels fets que retrata l’exposició”, explica el seu comissari, l’Emili Muñoz:
A més, el dissabte 7 de febrer a la Sala Albéniz, en el marc de l’exposició, s’ha programat una conferència del catedràtic d’Història Contemporània de la UB, Andreu Mayayo, per contextualitzar encara més aquell moment històric:
L’Emili Muñoz explica que la proposta de fer l’exposició a Tiana va sortir del mateix Armengol. “Em va semblar que era un luxe”, diu. Ambdós es van conèixer a Badalona i col·laboraven en la premsa local durant els anys setanta. “Som pràcticament de la mateixa edat, dels anys joves de la Transició”, explica Muñoz. Concretament, van formar part de la revista Comarca Exprés, on van coincidir amb periodistes de renom com l’Enric Juliana. “La dècada dels setanta va ser una època d’irrupció de tot”, diu Muñoz, també del periodisme democràtic:
La inauguració es farà el diumenge 1 de febrer a les dotze del migdia, exactament el mateix dia en què va tenir lloc la manifestació. En Manel Armengol posa en relleu com, cinquanta anys després, encara tingui vigència la repressió i violència policial que transmeten aquestes fotografies:
La més coneguda d’elles és la que mostra com diversos policies colpegen a un grup de manifestants que feien una assentada a terra, a l’altura de Passeig de Sant Joan amb Provença. Un d’ells és Ferran Garcia Faria, que es veu com es cobreix el cap amb les mans. “No vaig pensar res, simplement vaig fer els dos o tres disparos seguits d’aquell instant […] m’havien quedat fixades aquelles imatges a la retina i volia anar ràpidament a positivar i fer-les córrer”, relata Armengol:
“Van ser uns instants i unes quantes corregudes, perquè a la que et veien amb la càmera els policies et perseguien per trencar-te-la o per treure’t el rodet”, afegeix. “Jo sentia que cada fotografia que feia era com si donés jo una garrotada, com una satisfacció de dir ‘ara els he pillat’”:
Uns instants que, gràcies a ell, s’han capturat per sempre. La fotografia va fer la volta al món i la van publicar diaris de la talla de The New York Times o Der Spiegel. Aquí, però, no van sortir fins pràcticament l’any següent, tal com explica Armengol:
Aquelles fotografies li van canviar la vida. “Aquell moment va ser fonamental perquè jo em dediqués a la fotografia”, assegura:
Manel Armengol va passar a ser un fotoperiodista de reconegut prestigi i va començar a viatjar com a enviat especial a diversos països del món. De fet, explica que va ser durant la seva estada als Estats Units que es va adonar de fins a quin punt la seva fotografia havia transcendit:
L’exposició es podrà visitar en diferents franges horàries al llarg de la setmana, amb obertures especials els caps de setmana.
