Falten poc per les 17.30 de la tarda i al carrer Sant Bru tot estava a punt. El sant, recuperat fa pocs anys, presidia un altar davant Casa la Garrofaire. Els regals que sortejaven estaven penjats per tot el tram on es feia la festa. Els veïns del carrer com els dels carrers propers com Montalegre estaven agafant lloc. Les veïnes amb les portes obertes vigilaven que tothom tingués cadira, sinó la treien de casa i buscaven coixins per fer més confortables les cadires que havia cedit l’Ajuntament. A l’hora prevista Mossèn Ramon estava preparat per passar el rosari. Dolors Romeu agafava la paraula per recordar els que ja no hi son i llegir un escrit de Manel Reventós, escriptor i veí del carrer que parlava sobre Sant Francesc i Sant Bru. Després el rosari amb els 5 misteris seguit amb molt d’interès per a tots els veïns i congregats a la zona. Al final sorteig i berenar per tothom. Mossèn Ramon es mostrava molt content de com havia anat aquesta celebració i explicava el matí a la Cartoixa de Montalegre.
Aquesta celebració ha suposat el primer aniversari de Mossèn Ramon oficiant actes a Tiana. Tot i que l’any passat encara no era el rector oficial de la parròquia ja va passar el rosari perquè Mossèn Joan no ho va poder fer. Un any després es mostra molt content de com va tot i de la gran comunitat eclesiàstica que hi ha a Tiana.
Al principi de la seva plegaria ha demanat perquè “els nostres governants dialoguin amb tot el que està passant”. Fins i tot Dolors Romeu tenia una mica de por del que pogués passar un dia com avui i tenint en consideració la situació del país i del poble.
Les veïnes del Carrer Sant Bru recorden la festa
Hem volgut anar més enllà de la Dolors i hem preguntat a veïnes de tota la vida o de fa anys. Primer la Conchita. Fa més de 30 anys que viu al carrer Sant Bru. Ella mateixa es mostra molt contenta i demana a les noves generacions que es recordi que el 6 d’octubre és Sant Bru
Parlem amb una altra veïna. Es tracta de l’Emilia Crespo. Ella porta més de 50 anys vivint al carrer. Allà es va traslladar amb el seu marit Antonio Giménez. Ella recorda aquesta festivitat. Per a ella la recorda molt més simple, però ara és molt més maca.
Anem a parlar amb dues germanes de tota la vida del Carrer Sant Bru. La Maria i l’Antonieta Coll. Totes dues porten tota la vida al carrer. La Maria es vanagloria que fins a “7 generacions” han nascut allà l’Antonieta recorda com el seu pare va ser el que anava a contractar la música abans de la guerra per fer més gran la festa de Sant Bru.
La Maria recorda el que va ser els inicis de la festa com li explicava el seu pare. Ell només va ballar un cop a la vida. Va ser als anys 30 i va ser per conquistar a la seva mare en una festa de Sant Bru. Maria Coll
Un carrer amb molta història
Parlar del Carrer Sant Brú es parlar d’un dels carrers més antics de Tiana. Però el carrer Sant Bru no va ser tenir sempre aquest nom. Va haver una epoca que es van prohibir el santoral al carrer. Per tan el Carrer Sant Bru va passar a ser el Carrer Nou. Una situació que no va ser ben acceptada pels veïns que van fer el possible per canviar el nom i ho van fer d’una manera molt original com recordava la mateixa Maria.
Amb ella ens quedem per sentenciar de manera clara un fet. Al carrer Sant Bru són gairebé una família
Aquesta ha estat una celebració més d’un patró molt carismàtic i molt entranyable. A part de ser el patró del carrer també ho és de la Cartoixa de Montalegre que aquest matí ha obert les portes per a tots els feligresos per compartir la missa amb els germans.
