L’acte comença amb les cadires pràcticament plenes. Unes 30 persones es preparen per escoltar veus amb experiències valuoses pel poble. Es tracta de tres ponents que han impulsat processos de pacificació en altres municipis, processos que malgrat la gran resistència inicial, han acabat sent un èxit social i comercial.
Isaac Salvatierra, portaveu de Junts per Tiana, partit organitzador del col·loqui en el qual ens trobem, presenta els ponents convidats: Amadeu Barbany, botiguer i impulsor de la reurbanització de Granollers; Jaume Oliveras, que ha estat botiguer, president de l’AVV i regidor de l’Ajuntament de Badalona; i Ole Thorson, expert en mobilitat i gran coneixedor del terreny de Tiana.
Barbany és el primer a agafar la paraula i ens parla de la reivindicació que van liderar els mateixos botiguers de Granollers per tal de pacificar el centre. En senyal de protesta, van treure cadires de vímet al carrer tallant la circulació. L’oposició inicialment va ser dura, però no va aconseguir aturar el moviment, que fins i tot va tallar una part de la carretera Nacional 152.
Oliveras, per la seva banda ens parla també de la forta oposició que hi va haver a Badalona per pacificar el centre: “A la nit fins i tot s’arrencaven les pilones”, assegura. L’exemple viscut a Badalona, explica, és una mostra que habilitar els carrers per als vianants té beneficis a tots els nivells.
Finalment és el torn d’Ole Thorson, que ha vingut amb una proposta concreta i radical sobre el que considera que caldria fer a Tiana. La seva proposta va més enllà de la pacificació del centre i planteja restriccions a la carretera. Segons ell, caldria tancar els accessos al revolt i l’Església i fer de la B-500 la via principal.
Segon Thorson, el debat que es planteja no és un debat de cotxe, sinó un debat de vida. Senyala que la peatonalització d’un poble va més enllà de les comoditats per a les persones, fins i tot de la seva sociabilitat. Afirma que un poble amb cotxes, és un poble contaminat on la salut de les persones se’n ressent, cosa que alhora genera despeses a la sanitat pública.
Una de les crítiques més habituals que es fa als plans de pacificació de Tiana és que el poble fa pujada, i que per tant, sobretot la gent gran no podria portar les bosses de la compra fins al cotxe. Davant d’aquest aparent problema Thorson considera que no ens hem de bloquejar, sinó el contrari, cal ser creatiu a l’hora de pensar solucions noves.
En el torn de col·loqui amb les persones assistents es plantegen dubtes sobre com afectaria la pacificació al comerç, i sobre la possibilitat real que les persones de Tiana passegin en un terreny tan poc agraït.
Oliveras agafa la paraula i fent referència a una imatge del terra del carrer Lola Anglada que es projecta a la pantalla, opina que el primer que cal fer per incentivar el passeig és arreglar els carrers, fer-los bonics i treure-hi tots els aparcaments. Per la seva banda, Barbany pensa que cal que els tianencs i tianenques deixin de queixar-se de la seva topografia i que comencin a veure-hi coses positives. Que es doni la volta al problema de les pujades i que es posin en valor: “Podeu reivindicar Tiana com un poble de gent sana i forta i on anar-hi a passejar i comprar és una manera de posar-se en forma”, proposa Barbany.
L’acte acaba amb una llimonada per a tothom. Després d’escoltar les ponències i el debat, una idea interessant flota en l’aire: plantejar una pacificació implica canviar de paradigma, començar a pensar de diferent manera i ser creatiu a l’hora de plantejar solucions.
