Aquesta nit ha mort Josep París. Va ser el primer alcalde de Tiana després de la dictadura franquista. París, nascut el 1935, va ser alcalde del 1976 al 1979. El van triar alcalde els regidors del ple després de guanyar per 6 vots a 3 Rafael Ballús (PSC), que acabaria sent el primer alcalde del poble escollit a les urnes, després del franquisme.
La Local-Ràdio Tiana expressa el seu condol a tota la família.
Durant aquell període, Tiana va ser el primer ajuntament que va fer seva la consigna de l’Assemblea de Catalunya: “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, petició, però, que el consistori va haver de retirar.
Durant el mandat de Josep París, del 1976 al 1979, Tiana, a la vegada que el país, desperta i es modernitza: es construeix la xarxa de les clavegueres del poble, l’Ajuntament aconsegueix comprar el Casal, s’inicien els tràmits perquè la vila tingui una escola pública i es crea un patronat de l’habitatge que es transformaria en les actuals cases del patronat.
L’ex-alcalde també va ser l’artífex que Tiana rendís homenatge a una de les figures més il·lustres de la vila en aquell moment: Lola Anglada. Durant el mandat de París es posa el nom de l’artista al carrer de la casa familiar i s’homenatja, per primer cop, institucionalment la dibuixant i escriptora.
Per aquestes i altres obres de govern, i també per la seva vida com a ciutadà exemplar, Josep París va ser proposat com a tianenc del segle XX.
Entitats i partits del poble així com diverses formacions polítiques tianenques, han expressat el seu condol a la família, tot reconeixent la feina feta pel poble. Una de les persones ha estat l’alcaldessa Esther Pujol que ha volgut remarcar el personatge important per la vila
L’anècdota de Can Sentromà
Una de les anècdotes que sempre recordava el mateix París va ser quan ell era alcalde de Tiana i Epifani Fortuny era Baró d’Esponellà. A més del títol nobiliari, Fortuny també era cònsol general de Mònaco a Catalunya, fet que encara es recorda a la masia amb una inscripció a una porta.
Amb motiu del seu càrrec, el baró, acompanyat de l’aleshores alcalde París i la seva dona, van rebre la visita del príncep i la princesa de Mònaco, que no eren altres que Rainiero i Grace Kelly, i els van oferir un sopar a Can Sentromà, on vivia el baró.
