En Ruben Àngel (Instagram: @rbnangel) segueix amb la travessia per Àsia sobre dues rodes. La seva gran aventura va començar a Singapur i segons les seves previsions acabarà a Montgat, casa seva, a mitjans d’agost.
Després d’haver estat dues setmanes al Paquistan en Ruben afirma que es tracta del país més acollidor on ha estat fins ara. Allà va ser acollit per dues famílies mentre tramitava el visat per poder entrar a Iran, un procés que va ser més llarg del que esperava. Des d’Islamabad va pedalar fins a Abbottabad, ciutat cèlebre perquè és on va morir Ossama Bin Laden el 2011, a mans d’un escamot de l’Exèrcit nord-americà. Tanmateix, afirma, avui es tracta d’una ciutat molt segura i tranquil·la.
Des d’allà va tornar a les seves estimades muntanyes, primer a Naran, un poble de muntanya a 2.000 metres, i d’allà al pas de muntanya Babusar Pass, a més de 4.000 metres. En aquella zona, un cop ja havia plantat la tenda, va tenir una trobada que va confirmar l’opinió que ja s’havia fet de la gent del Paquistan. Així ho explica:
Amb la panxa plena i les piles carregades va baixar pel pas de muntanya i es va dirigir cap a Chilas, una ciutat considerada perillosa on la Policia ni tan sols permet que els estrangers dormin en tendes: és obligatori allotjar-se en un dels dos hotels de la ciutat. L’endemà va seguir pedalant en direcció a la Xina, deixant enrere paisatges tan meravellosos que, tal com ell mateix afirma, no es poden explicar.
Un cop a la frontera, però, i contra la seva voluntat, ha haver de baixar de la seva estimada companya de viatge per pujar a un autobús. Ens explica perquè:
Un cop a la Xina, quan es dirigia a Kaixgar, va rebre una invitació curiosa que el va fer somriure i li va facilitar una mica la seva travessa. Així explica com va anar:
Després d’haver assolit dues de les seves grans fites, el circuit de l’Annapurna i el Karakorum Highway, en Ruben es dirigeix ara a Kirguizistan, on l’espera el seu tercer gran objectiu: el Pamir Highway, una ruta mítica per a ciclistes i persones aventureres.
Aquesta vegada, però, té pressa per arribar-hi i dirigir-se després a Uzbekistan, ja que en dues setmanes justes l’espera una persona molt especial. Ell mateix ens ho explica:
En Ruben ja porta gairebé un més i mig en una ruta única que en un parell de mesos el tornarà a casa, Montgat.
