Tot i que feia temps que estava malalt de càncer, la mort aquest diumenge de Carles Flavià ha dolgut molt al seu entorn d’amics, gairebé tots del món artístic. Un d’ells és el tianenc d’adopció Quim Garcia, que durant dècades va ser mànager de l’Orquestra Plateria.
Precisament, aquesta va ser una de les primeres feines de Flavià fora de l’Església. I és que aquell particularíssim exmossèn va precedir en Quim com a representant de la Plateria, a la dècada dels 80. Va ser en aquella època quan tots dos es van conèixer i van establir una amistat que sempre va estar barrejada de salsa, rumba, monòlegs i alegria de viure, recorda en Quim Garcia:
Si algun tret caracteritzava Carles Flavià era la sornegueria, l’humor corrosiu amb què es prenia la vida, recorda en Quim, especialment quan encara combinava la seva feina de mossèn amb la de representant d’artistes:
En Quim Garcia sabia que tindria lloc la mort del seu amic Flavià perquè ja es veia venir, assegura. Malgrat això, li costa molt d’acceptar:
El músic tianenc encara té un darrer missatge per dir-li a en Carles, allà on sigui, diu:
Quan el 1987 va deixar definitivament el sacerdoci, a més de mànager de l’Orquestra Plateria, Carles Flavià ho va ser també del rumber Gato Pérez i de Pepe Rubianes. Va ser l’època daurada en què tant ell com en Quim, com en Pepe Rubianes i tantes altres ments lúcides es van començar a donar a conèixer dins la nit barcelonina.
