L’entitat Records Republicans organitza, cada 14 d’abril, un acte d’homenatge als 3 alcaldes republicans que van haver de marxar a l’exili després de la victòria franquista. Aquest any la data cau en diumenge i es farà, com sempre, a l’Ajuntament de Tiana.
L’ofrena floral fa anys que es fa a Tiana gràcies a la iniciativa de dos tianencs: en Josep Maria Toffoli, historiador del poble, i la Carme Cussó. Toffoli recorda que aquest homenatge aviat farà 18 anys, dedicat tant als tres alcaldes com a tota la gent que va haver d’exiliar-se:
Aleshores va començar com un petit acte impulsat per ells dos i, a poc a poc, l’entitat s’ha anat ampliant i la població s’ha anat implicant més, tal com explica la Carme:
L’ofrena floral, que començarà a la una del migdia, es farà a la galeria dels alcaldes i acabarà amb els parlaments a la Sala de Plens, tal com explica en Toffoli:
Seguidament, a les dues del migdia, es farà el tradicional dinar al Casal de Tiana. Per poder participar cal reservar taula mitjançant el telèfon 619 15 30 45, a través del qual també es pot saber més sobre l’acte del diumenge. El menú té un cost de 20 euros.
Qui eren els tres alcaldes homenatjats
Eduard Simó i Notó.- 18.07.33 a 17.10.1933
És l’alcalde a partir de la segregació de Montgat. Quan en Casanovas passa a ser alcalde de la població segregada de Montgat el 17 de març del 1933, ell es queda l’alcaldia com a més votat a Tiana. Va ser cap d’Esquerra Republicana a Tiana i del Ateneu Tianenc. Conegut per Simó el dels porcs, per la seva granja. Simó va ser Cap dels serveis tècnics d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va dimitir com a Alcalde de Tiana 3 mesos després de ser alcalde. Quan va començar la guerra va marxar exiliat a Aix Provence (França). Va tornar als anys 60 a Catalunya, més concretament a Gelida i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys. No va tornar mai per Tiana.
Marcel·lí Garriga Bassas 17.10.1933 a 1.02.1934
Nascut a L’Ametlla del Vallès, en total eren 14 germans. Als 9 anys va a viure a Barcelona. La seva primera relació amb Tiana és per treballar a Can Vilà, després treballa de Recader amb Peret Cussó i Pepep Vila. També va fer de comerciant de pèsols i patates. Dintre del poble va ser Fou president del CCE Tiana i de l’orfeó: Va exercir de Jutge de Pau. A l’exili va marxar a Montpeller i va acabar en un camp de concentració. Va morir a l’exili l’any 1977 l’11 de setembre als 87 anys. Enterrat a França
Josep Roselló Pujades del 19 juliol 1936 a 31.01.39
Sens dubte, si parlem dels tres alcaldes republicans, cal parlar de Josep Roselló. El que tothom recorda. Rajoler de professió, ocupa el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana. Ell és el que evita molts aldarulls al poble i conjuntament amb Candid Balín es converteixen en dos homes molt importants a Tiana durant la Guerra Civil. Roselló signa com a alcalde els bitllets emesos a Tiana el 1937 per tal de pal·liar l’escassetat de moneda fraccionària. Marxa a l’exili a Montpeller França on mor l’any 1988. Tot i això les seves restes descansen al cementiri de Tiana.