Fa trenta anys que la Susanna necessita fer diàlisi. Quan en tenia 14 van començar a fallar-li els ronyons i, per això, va iniciar un tractament a la Fundació Puigvert, on van intentar salvar-li almenys un ronyó. Malgrat això, pocs anys després, als 19, la diàlisi va començar a formar part del seu dia a dia.
En aquestes tres dècades, a aquesta tianenca d’adopció li han fet diversos trasplantaments de ronyó però els nous òrgans se li han acabat atrofiant com a conseqüència de la malaltia que pateix. Com ella mateixa diu, “els ronyons trasplantats tenen data de caducitat”, per això, ja fa uns anys que ha hagut de tornar a fer diàlisi. Havia de desplaçar-se a l’hospital, a Barcelona, en ambulància, per fer-la. Però des de finals d’agost una màquina li ha canviat la vida. Sussanna Avellán:
Poder fer la diàlisi a casa ha estat un canvi de vida, en positiu, radical, afirma la Sussanna. Diu que ha rejovenit anys en poc més d’un mes:
La màquina que a ella li ha permès guanyar tota aquesta qualitat de vida, només la fan servir, ara per ara, dues persones a tot Catalunya: la Susanna i una altra pacient que viu a Tarragona.
Es tracta d’una màquina portàtil que la tianenca, per exemple, té a casa sense que li ocupi gaire espai. L’aparell neteja petites quantitats de sang del malalt cada dia, connectant-se des de casa dues hores i mitja, en comptes de quantitats més grans alguns dies per setmana, i durant 4 hores, a l’hospital.
La Susanna fa 7 anys que viu a Tiana i part del seu benestar actual té a veure amb la tranquil.litat que ha trobat al poble, ella que venia de ciutat:
La petita revolució ja està en marxa, per això, el Departament de Salut està estudiant incorporar la màquina aviat, perquè la facin servir molts malalts de ronyó que millorarien molt el seu dia a dia.
