Incendi del 1994

El record de l’incendi del 94: molt present entre veïns de Can Gosch

Barri de Can Gosch / Berta Martinez

20 anys després, les vistes dels veïns de Can Gosch han agafat color. Alguns d'ells ens expliquen com van viure aquell 11 d'agost del 1994

Berta  Martínez Bordes | 25/07/2014 a les 15:54 0
 

 

L’onze d’agost de 1994, un incendi inesperat, ràpid i devastador va cremar el 40% de l’extensió del municipi de Tiana.

Inesperat i ràpid perquè l’incendi es va iniciar a la muntanya de la Vallensana, va rodejar l’Hospital de Can Ruti i va avançar en tres fronts: de Badalona fins a Tiana, de Montcada a Sant Fost de Campcentelles i l’últim front cap a la Conreria.

El vent de ponent bufava fort i el foc va arribar prop de les cases de Tiana.

 

L’incendi avançava ràpidament i tot el veinat va ser mobilitzat. Els veïns que vivien per la zona afectada van ser desallotjats per la policia.

 

La por al cos era present per a tothom, tant pels veïns que estaven exposats a l’incendi en primera persona com per aquells que vivien en zones on no hi arribava el foc. Els mitjans i recursos per extingir l’incendi eren insuficients. Els bosc de Tiana cremava, però no era l’únic en el territori català, per aquesta raó la falta de bombers i mitjans aeris van haver repartir-se per les diferents zones. No donaven a l’abast. Molts dels veïns que vivien al centre poble, badalonins i gent de la zona van fer pinya i van pujar al terreny afectat per ajudar i col·laborar a extingir l’incendi.

 

L’incendi va cremar 300 hectàrees d’arbrat i matoll i va provocar la mort d’un cartoixà de Montalegre quan intentava escapar de les flames.

Cartell rosegat pel foc al carrer d'en Gosch

Cartell rosegat pel foc al carrer d’en Gosch

Però el malson no va acabar aquí. Els dies posteriors a l’incendi van ser molt durs per al veinat tianenc. El poble sencer es va quedar sense aigua, sense llum i fins i tot en alguns indrets sense telèfon. El fum, les cendres i la imatge del incendi un cop extingit va estar present entre els tianencs durant una llarga temporada.

 

Una imatge que molts recordaran tota la vida. Un dels pitjors incendis o millor dit; el pitjor incendi mai viscut aquí a Tiana.

 

Avui, 20 anys després de l’incendi, el bosc de Tiana torna a tenir vida, el color verd és el predominant i la vegetació s’ha anat restaurant. Aconseguir-ho no ha estat fàcil però gràcies a una Tiana unida i conscienciada, després de tot el que van patir, cuiden el bosc com un tresor. Una mostra d’això és la plantada popular que s’organitza anualment pel Consell de Medi ambient i sostenibilitat i l’Ajuntament de Tiana. Cada any, els veïns tianencs planten arbres i arbustos i gràcies a la col·laboració de tots, la serralada de Marina cada any fa més goig.

 

Han passat 20 anys de l’incendi, Tiana ha recuperat el color i la vivesa del bosc i poc a poc, amb el temps, tot quedarà com un malson que tots esperem que no es torni a repetir mai més.

Creative Commons License
Berta  Martínez Bordes
 
 

Participa