El Josep Lluís Martin Berbois és doctor en història contemporània. Ha centrat la seva investigació acadèmica en la primera meitat del segle XX i els seus dos temes predilectes són la relació entre el catalanisme polític i la cultura noucentista a principis del segle XX i la situació de la dona en la política en aquest mateix període. Però ell amaga una doble personalitat, com si d’un doctor Jeckyll i d’un mister Hyde es tractés: també és un aficionat a Sherlock Holmes i és membre del cercle Holmes de Barcelona.
Aquesta afició, explica, va començar quan tenia 10 anys. Un programa de televisió que veia quan era petit parlava cada setmana d’un llibre diferent, i aquell dia tocava “Estudi en escarlata”, de Sir Arthur Conan Doyle. És el primer llibre on apareix la figura del famós detectiu, i el Josep Lluís va quedar encandilat amb la història de misteris i detectius que explicaven per la televisió. Així que, dies després, quan va anar a una llibreria amb el seu pare, va reconèixer el volum i se’l va comprar.
Reconeix, però, que en aquell moment no se’l va acabar:
Va ser als 17 anys i durant el viatge de fi de curs de tercer de BUP quan va reprendre “Estudi en escarlata” i es va rendir definitivament a Sherlock Holmes:
Aquesta doble personalitat fa que convisqui amb les seves dues passions. Passions que, unides, l’han dut fins al projecte de Viena Edicions, sobre el qual parlarà el dissabte 20 de gener al Tiana Negra: l’edició en català de “Les aventures de Sherlock Holmes”. Ell ha estat l’encarregat d’escriure l’epíleg. En Josep Lluís explica com li van proposar participar en el projecte:
A l’epíleg ha fet el que millor sap: fer d’historiador. Amb l’editorial van arribar a l’acord de fer un tema que ell sempre havia volgut investigar: les edicions en català que s’havien fet sobre Sherlock Holmes.
En Josep Lluís afirma que ha trobat tantes coses interessants fent la investigació sobre l’epíleg que no nega que acabi escrivint un llibre per poder-ho explicar tot. Un llibre on també explicaria la figura de Conan Doyle, que per a ell és fascinant i poc coneguda. La seva afició tan a l’autor com al personatge ha fet que sigui un lector dels escriptors coetanis a Doyle, emmarcats en l’anomenada novel·la gòtica, com Bram Stoker, Oscar Wilde o Stevenson:
És per aquest motiu que creu que, si acabés escrivint algun relat de ficció, acabaria essent una barreja entre novel·la històrica i negra:
L’escenari el té clar. La novel·la estaria situada al Londres victorià, ple de boira i misteris.
