Història

Un retrat de Franco defenestrat i 76 detinguts: els “Fets de la Porcellana de Baix”

L'antiga fàbrica de porcellana de Montgat, a l'actualitat. Font: Google Maps. / martalopez

80 anys després, l’Enric Canals ens explica aquest episodi que forma part de la memòria històrica de Tiana i Montgat.

Marta  López | 23/07/2020 a les 13:23 0
 

25 de juliol de 1940. La fàbrica montgatina Arno Jäger, coneguda com “La Porcellana de Baix”, celebra una festa en dates pròximes a l’aniversari de l’”Alzamiento Nacional” que va donar inici a la Guerra Civil i va conduir a la posterior instauració del règim franquista:

 

Patrons i treballadors mengen, beuen i canten el “Cara al Sol” fins que la festa s’interromp: algú ha trencat i tirat el retrat de Franco i les banderes espanyola i alemanya per la finestra:

 

Dos dies després, la Guàrdia Civil ja tenia una llista dels 30 treballadors i treballadores més “rojos” sospitosos d’haver comès aquest acte:

 

Després de la seva detenció, 46 treballadors i treballadores de la fàbrica de porcellana que no apareixien en aquella llista van fer una col·lecta per comprar fruita i gasoses per aquests 30 detinguts. La seva acció va comportar que també els detinguessin:

 

Entre aquests últims detinguts es trobaven persones que fins i tot havien lluitat al bàndol nacional durant la Guerra Civil:

 

Resultat: 76 detinguts, un nombre molt elevat que no va passar desapercebut per cap família de Tiana ni de Montgat. Els van interrogar a tots i els van traslladar fins a la presó de Mataró:

 

El nombre de detinguts era tan elevat que fins i tot la producció de la fàbrica perillava:

 

Segons avançava la investigació, la major part dels detinguts es van anar posant en llibertat gradualment. Dos d’ells, però, en Geroni Soley Taulé, conegut com a “Noni el ros”, i en Josep Canals, pare de l’Enric Canals, van estar a la presó durant 11 mesos i 11 dies:

 

El cas va estar obert quatre anys més. Durant aquest temps, quatre dels detinguts van morir, dos per conseqüències directes o indirectes de la seva detenció:

 

Així doncs, qui va defenestrar el retrat i les banderes? Mai no es van trobar els veritables culpables. Però hi ha una teoria que diu que havia sigut el mateix amo de la fàbrica, en Felipe Castelló, que ho havia orquestrat tot perquè volia una “plantilla sanejada”:

 

Una plantilla que comptava amb alguns homes que havien format part del Comitè Revolucionari de Tiana durant els primers dies de la Guerra Civil i que l’havien salvat la vida deixant-lo fugir a Itàlia:

 

Per conèixer més sobre aquesta història, podeu llegir el llibre “Delators. La justícia de Franco” que trobareu disponible a Can Baratau.

Marta López
Marta  López