El 13 de maig farà un any que un grup de veïns i veïnes van crear la Plataforma d’Afectats pel Dr. Mascaró en resposta a l’augment d’activitats d’oci que es feien en aquest parc. Segons expliquen a La Local, va ser just després que la Festa dels Racons celebrés la seva fi de festa, que era sorpresa, també aquí. Segons les dades que havien recopilat, havien passat de quatre o cinc activitats a l’any fins a set i deu durant el 2022 i 2023 respectivament.
És per això que, sabent aquestes dades i “amb l’angoixa de quan serà la propera i quantes més se’n faran”, van iniciar una campanya de recollida de signatures porta a porta i a través de les xarxes socials per defensar els seus drets fonamentals a la salut, al descans, a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili.
De fet, respecte a les paraules de Descorxats, que van dir a La Local que alguns veïns i veïnes havien convertit “l’ús puntual del parc en una lluita personal i política que res té a veure amb la realitat del poble”, argumenten que la seva reivindicació no és cap lluita ni tenen res personal contra ningú, sinó que l’únic que intenten és defensar aquests drets fonamentals. A més, afegeixen que el problema no és només el soroll que provoca tenir música a un fort volum durant hores, sinó també sentir els crits de la gent que és a la festa abans, durant i després que hagi acabat o les conductes incíviques que provoquen que els carrers quedin bruts de deixalles, orins, preservatius i altres restes.
Tal com recull l’Ordenança reguladora del soroll i les vibracions de Tiana en el seu preàmbul, “el soroll és una de les principals causes de preocupació ciutadana, ja que incideix en la qualitat de vida de les persones i, a més, pot provocar efectes nocius en la salut i en el comportament, tant individuals com socials”. En aquesta mateixa línia, l’Informe sobre oci nocturn i convivència ciutadana del Síndic de Greuges de Catalunya remarca que “el soroll és un agent contaminant amb efectes perjudicials múltiples per a la salut de les persones i per al medi ambient”.
En total, van aconseguir recollir 204 signatures, que van entrar per registre el 4 de juliol juntament amb les demandes de la Plataforma, les mateixes que ja havien traslladat durant el ple municipal del 4 de juny a través d’una moció presentada pel regidor no adscrit davant la impossibilitat de fer-ho ells directament.
Aquesta moció ja contemplava la realització d’un estudi d’impacte acústic al Parc del Doctor Mascaró per mesurar els nivells de soroll en els dies d’activitat en aquest espai, el qual ha sigut una peça clau en la negociació entre la plataforma i el govern i que ha determinat els acords i desacords que s’han produït al llarg d’aquest últim any.
En aquest ple, però, es va aprovar una altra moció, presentada de manera conjunta per Junts per Tiana i el PSC, que buscava l’equilibri entre el descans dels veïns i el dret del poble a gaudir d’una cultura i d’un “oci responsable, respectuós i fet al poble”; i la cooperació i entesa mútua entre els veïns i veïnes afectats, les entitats organitzadores i l’Ajuntament.
Aquesta moció, juntament amb les conclusions de la sessió del Consell de Cultura que es va fer el 19 de juny i la reunió que va tenir lloc el 4 de setembre entre l’Ajuntament de Tiana i els veïns i veïnes de l’entorn del parc, van ser els fonaments del Pla de treball que es va acordar elaborar de manera consensuada durant la reunió esmentada i que es va fer públic el passat 29 de gener, quatre mesos i mig després.
El pla establia què es faria al llarg del 2025 per millorar la convivència ciutadana i el dret al descans, i alhora garantir les activitats culturals, d’oci i del cicle festiu del poble. Entre les actuacions que recollia es trobava el ja mencionat estudi d’impacte acústic, que a petició de la plataforma també havia de tenir en compte l’impacte mediambiental, especialment pel que fa a la possibilitat que al parc hi hagi espècies protegides d’aus.
La idea era que, un cop es coneguessin els resultats, es comencés un procés de mediació entre el veïnat i les entitats culturals amb l’objectiu de treballar de manera conjunta la diversificació de l’ús dels espais públics, especialment els parcs, i la reubicació rotatòria de les activitats del Parc del Dr. Mascaró. El govern també es comprometia a dotar els parcs de la infraestructura necessària per poder fer aquesta diversificació i reforçar els senyals informatius sobre els horaris i normes d’ús dels parcs, a banda de les campanyes de conscienciació per fomentar el respecte als veïns.
Tot i que semblava que s’estava arribant a una entesa entre ambdues parts, la Plataforma va publicar un comunicat el 2 d’abril acusant l’Ajuntament d’incomplir els acords establerts i practicar “la política de la dilació”. Per què? Des de la plataforma expliquen que els motius són diversos, com per exemple la sensació d’haver d’estar al darrere per aconseguir fer efectius els acords, sobretot pel que fa al tema de fer l’estudi d’impacte acústic i mediambiental; i no informar-los del fet que el vermut floral i el concert del D’acords del mes d’abril es farien al parc quan a la reunió del setembre se’ls hi havia dit que no es farien allà, tal com recull l’acta.
Abans de publicar aquest comunicat, el 18 de març havien enviat un correu electrònic demanant proves documentals que demostressin que havien fet les gestions necessàries per fer l’estudi i posant com a data límit el 2 d’abril. Un cop vençut el termini i no havent rebut resposta, és quan anuncien que l’Ajuntament “deixa de ser un interlocutor vàlid per tractar la problemàtica del Parc Dr. Mascaró”.
Des de la plataforma asseguren que continuaran defensant els seus drets fins que no tinguin una solució.
