Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

La Cartoixa optava més per la Casa d’Àustria que pels Borbons

Una quarantena de persones s’han apropat aquest divendres a la Biblioteca Can Baratau de Tiana per poder escoltar una interessant xerrada sobre el paper que va jugar la Cartoixa de Montalegre durant la Guerra de Successió (1701-1715). Aquesta s’ha centrat sobretot amb el setge de Barcelona que va acabar a l’11 de setembre de 1714.

El periodista i historiador, Jaume Oliveras i Costa, ha estat l’encarregat de portar aquesta xerrada que ha aixecat l’interès dels participants. En ella ha explicat que la Cartoixa de Montalegre es va posicionar del costat de la casa d’Àustria i en favor de continuar amb la dinastia que ja regnava a Espanya en aquell moment.

Una xerrada que creu que ha anat molt bé i que la gent s’ha mostrat interessada. Jaume Olvieras

 

La conferència ha estat organitzada pels Amics de la Cartoixa, que eren presents a l’acte. Ja que l’Ajuntament de Tiana està dins de la Comissió Maremse Commemoració 1713-1714. La xerrada ha repassat moments claus de la història de la Guerra de Successió, que es poden consultar a l’arxiu de la Corona Catalano-Aragonesa, ja que a Montalegre hi ha poca cosa

 

Oliveras, ha reconegut que té una educació marxista, però que dins de les seves contradiccions n’hi ha una que té molt clara, qui entra a la Cartoixa s’en queda enamorat

 

La xerrada ha acabat amb un torn de preguntes obert on els assistents han pogut expressar i preguntar sobre el tema que els ha resultat molt interessant.

Xerrada Cartoixa 1714 (7)

 

La història de la Cartoixa a la Guerra de Successió

La Cartoixa de Montalegre va ser part important durant la Guerra de Sueccessió i va viure episodis importants durant aquells anys. Al 1705 se celebren a Barcelona les Corts Catalanes, en la que serà la darrera sessió d’aquest orgue al complert. Allà hi és convocat tant el Pare Prior de la Cartoixa de Montalegre, com Bru de Senromà i el Baró d’Espunellà (que en aquell temps les cases no estaven unides). En aquell moment es decideix donar suport a Carles d’Àustria i donar el recolzament que es pugui a la guerra. En aquest ajut, destaca la Cartoixa, com és terreny sagrat, acull un escamots dels Àustria que s’amaguen al monestir durant tot el conflicte.

Quan comença el setge de Barcelona, els monjos presten suport als barcelonins fent arribar llenya a la ciutat. Així els forners podrien treballar a través d’una barca que tenien a Montgat i aprofitant la feblesa borbònica al mar. Aquest ajut tindrà conseqüencies.

A l’octubre de 1713, per ordre del Duc de Pòpuli, la Cartoixa és assaltada i saquejada. No hi ha ni sang ni represàlies personals, només saquegen i provoquen danys en algunes parts. A partir d’aquell moment l’ajut a Barcelona baixa i just després de la caiguda de la ciutat a l’11 de setembre de 1714, el Duc de Berwick ordena tornar a saquejar Montalegre. La història de la participació de la Cartoixa a la guerra de successió es tanca quan, al 16 de gener de 1716, reben una còpia del Decret de Nova Planta.