No es pot entendre la vida de la Conxita sense Cals Frares. Però no la casa gran, la dels “senyors Bachs”, sinó la masoveria, just al costat d’aquella i també dins el recinte de la centenària finca. A Cals Frares és on els seu avi matern, els seus pares, la seva tieta (que va néixer a la masia i ja té 90 anys), el seu germà, la pròpia Conxita i els seus tres fills, han crescut i viscut de grans.
Tant la Conxita com el seu germà van néixer a la masoveria. Per això, els primers records com a nena només podien ser de l’era de Cals Frares on ella, les amigues i el seu germà hi jugaven fins a fer-se fosc:
Al poble, la masia sempre ha estat coneguda amb el nom de Cals Frares. I, com sempre, cada nom té una història al darrera:
Han estat quatre generacions que han gaudit les llargues tardes de sol, sobre les mateixes rajoles que encara es poden veure a l’era. Un espai lluminós que servia per jugar, fer ganxet, banyar-se, fer festes i per prendre la fresca les nits d’estiu. Però també s’hi treballava, i molt. Per exemple, fent la tria de les mongetes un cop collides de l’hort:
I és que tot al voltant de Cal Fares (a banda i banda de l’actual carrer Can Gaietà, i més amunt de la masia) eren horts. Tota la família en vivia: l’àvia de la Conxita venia les hortalisses de l’hort de Cals Frares al mercat (a la plaça, com diu la Conxita) de Badalona, on hi tenia una parada. Després va seguir fent-ho la mare, que les baixava a vendre amb la tieta Rosa al Born.
Dins la masoveria, les coses gairebé no han canviat. Només hi han fet dos canvis: l’antic pedrís on s’asseien a fer tertúlia, tot al voltant d’una de les parets del menjador, el van treure. I la cuina econòmica -de ferro colat i amb llenya- va ser substituïda, tampoc no fa tant, per una de gas. Una cuina en què havien torrat quilos i quilos d’ametlles.
Què passava a la casa gran
Mentre la masoveria bullia de feines del camp, els jocs de la canalla i la quotidianeïtat de la família a la casa gran “no hi passava res” explica la Conxita. Els amos, els senyors Bachs de Badalona, només s’hi estaven 3 mesos a l’any: agost, setembre i octubre. Posseien ametllers i, sobretot, vinyes a Tiana. Per això, aquells eren els mesos de veremar, trepitjar el raïm i començar a elaborar el vi:
La relació amb els masovers va ser sempre “excel.lent, perquè eren carinyosos i amables” explica la Conxita:
Els Bachs no tenien hereus directes: el seu únic fill els el van matar a la Guerra Civil. Un cop morts tots dos, la casa gran la va heretar una neboda que els la va vendre per una quantitat assequible. La masoveria, doncs, quedava en mans de la família de la Conxita, ja que hi havien vicut generacions senceres, allà. La casa gran també va quedar per a ells però en un estat ja força degradat.
Cap dels 3 fills de la Conxita, explica ella, té els diners que calen per remodelar la casa gran per això fa almenys 30 anys que ja no hi viu ningú. Cals Frares està catalogada, per això, si mai es tirés endavant la rehabilitació de la casa, la façana no es podria tocar.
Ella, a la vora dels 82 anys, té clar que “d’aquí només sortiré cap al cementiri”. I, també, demana una altra cosa: que qui hereti Cals Frares “la conservi”.
Podeu escoltar l’entrevista sencera en aquesta mateixa notícia.
