La història negra de Tiana és plena de robatoris i atracaments. Les masies han estat un blanc fàcil, també les cases dels estiuejants, però els lladres a més s’han atrevit amb les fortaleses més grans del poble com la Cartoixa de Montalegre. A Tiana tenim histories protagonitzades des dels lladres de camins fins als més sofisticats atracadors. Alguns fugien i no se n’ha sabut mai més res. D’altres els van detenir i van acabar al banc dels acusats.
En motiu de la primera edició del Tiana Negra l’any passat es van rescatar diverses històries amb l’ajut de Josep Mª Toffoli que avui recupera La Local. Hi ha històries inèdites, d’altres de sorprenents més pròpies d’una pel·lícula que de la vida real en un poble tranquil com Tiana. Veureu que la imaginació dels escriptors a vegades es queda curta si la comparem amb la vida real. Aquest any al Tiana Negra en tindrem l’oportunitat de parlar, però mentrestant aquí podeu seguir les petjades dels assassins i atracadors que anys enrere han tenyit de negre una part de la història local.
Sanguinari robatori a Can Gili
Una de les històries negres més antigues documentades a Tiana és l’assant a Can Gili. Va ser un robatori amb violència amb els amos emmordassats i amb uns crims a sang freda dignes d’una història de bandolers. Els lladres van matar els fills a cops de destral. Ens remuntem a una època on bandits i pidolaires s’amagaven al bosc i no dubtaven en assaltar carros i masies en mig de la fosca nit.
Tiana, 17 de març de 1841
Un escamot de lladres va assaltar diumenge la casa del Sr Gili. De nit, van esperar un dels seus treballadors i el van obligar a trucar la porta de l’amo. Com que es va resistir, el van apunyalar diversos cops. Finalment va trucar i va sortir la dona del fill gran del Sr.Gili i un dels assaltats es va llençar sobre seu i li va tallar un braç. Els crits d’ella van fer sortir el marit a qui els assaltants van matar d’un cop de destral al cap. L’altre fill es va amagar dins la casa però els assaltants el van trobar i el van matar igual que al seu germà. Després van emmordassar el senyor Gili i la seva dona i es van emportar tots els diners que van trobar. Segons diversos testimonis, la família Gili no van ser les úniques víctimes d’aquest grup criminal.
Robatori a La Cartoixa
El monestir tianenc també ha estat l’escenari de robatoris i atracaments. Hi hagut més d’un ensurt. L’antiga fortalesa, a més, permet fer volar la imaginació quan es tracta d’explicar crims i misteris. Aquí en teniu un de ben real.
Tiana, 2 de novembre de 1882
Quatre individus enganyen els monjos de La Cartoixa i s’emporten els pocs objectes de valor que hi ha. Els quatre lladres, ben vestits i posats, van demanar visitar el monestir. Els monjos els van rebre amb molta amabilitat i els van ensenyar la Cartoixa i els van acompanyar per passadissos i cel·les. Un cop a l’Església, mentre un dels quatre homes deia que ja havien vist prou, tots quatre van treure una pistola i van amenaçar els frares en matar-los si no els donaven els objectes de valor que tenien. Els cartoixans els van donar els calzes i canelobres i els van donar alguns diners que tenien. Van haver d’acompanyar els quatre lladres fins el cotxe que tenien a peu de carretera. Després els van obligar a tornar a peu i els van amenaçar en matar-los si es giraven.
Robatori a Can Jordana
No tots els lladres s’escapen. Alguns acaben detinguts i a judici. És el cas d’aquest robatori en una de les masies de Can Jordana. Els germans Jordana eren tres, un dels quals vivia a la històrica masia a tocar de la Riera d’en Font, (la que tots coneixem, davant de Can Boter) i un altre en una casa de la Riera de Tiana, a tocar del carrer Sant Josep. El robatori del qual fa referència aquest relat és en aquesta segona casa, propietat de Frederic Jordana. Era una casa d’estiueig on la família hi venia a passar l’estiu. Fa pocs anys la van rehabilitar i ara hi tornen a viure.
Tiana, 12 de febrer de 1903
Cuadrilla de ladrones. El jurat popular ha condemnat a 4 anys de presó Francisco Pons “el chava de Gràcia” i a 3 anys a Ricardo Garcia pel robatori a la casa d’un dels germans Jordana*, a la Riera de Tiana. El tribunal també ha condemnat a 4 mesos d’arrest a Pablo Martí “el chato de la Barceloneta” i a una multa de 125 ptes a Elvira Valentí i Enriqueta Garcia com a encobridors. Durant el judici els 5 acusats s’han acusat mútuament. De fet, mentre el Cahva i el Chato ho han negat tot, els altes tres els han delatat. Com ja va passar en el moment que els van detenir. La policia va enxampar 3 d’ells a la riera Matamoros de Badalona quan encara anaven carregats amb el botí. El Chava i el Chato van poder fugir. Els tres detinguts van confessar i van delatar els altres dos lladres que havien escapat que al cap de poques hores, també van acabar a comissaria. Durant la vista han declarat diversos testimonis, entre els quals, Frederic Jordana, que va explicar que vivia a Gràcia i que només anava a la casa de Tiana durant els mesos d’agost i setembre. Segons les proves, els lladres van escalar la façana del darrere de la casa i es van endur objectes per valor de 575 pessetes.
Quico Sabaté atraca La Caixa de Tiana
La història de Tiana està plena de detalls poc coneguts i incògnites que encara ara es miren de contrastar. Una d’elles és el pas del maqui Quico Sabaté per Tiana i l’atracament de La Caixa. Va ser l’any 1956, durant l’època més activa de la guerrilla urbana. Els llibres parlen que ho va fer acompanyat de Josep Lluís Facerias. Els testimonis de l’època, però, dubten de si els dos maquis van ser realment els qui van atracar La Caixa de Tiana. La història, poc coneguda, pren una dimensió extraordinària quan es pot reproduir amb els protagonistes que van viure en primera persona els fets. La Consol Rosés encara recorda la història que va viure en primera persona.
Tiana, 23 de març de 1956
Els maquis Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias, Face, entren a La Caixa, que hi ha al carrer del Centre, emmordassen el director i s’emporten 17.000 ptes. Minuts abans Consol Rosés veu passar, des de l’oficina de telèfons que hi ha molt aprop, dos individus, un dels quals anava amb unes “ulleres de cul de got” diu. Són gent desconeguda del poble i criden l’atenció. Minuts després de l’assalt sona el telèfon de la centraleta. És el director de La Caixa, Ernest Puente, que demana auxili: “Va trucar desesperat” diu la Consol que amb només 17 anys corre cap a La Caixa. Se’l troba lligat: “Era de riure. -diu- Estava lligat amb un cordill”. En Quico Sabaté fugia de Barcelona cap a França. A mig camí, enfila la riera de Tiana i entra al poble i atraca La Caixa. Aquell 23 de març era un dia especial a Tiana. El poble era ple de policies però cap d’ells feia guàrdia al poble. Era el dia perfecte per donar el cop. Feia dos dies que havien assassinat un Guàrdia Civil a Badalona i eren tots al funeral que es feia a Tiana. Cap policia al carrer, tots a l’Església. Després de l’assalt el poble es va omplir de guàrdia civils amb els vestits de gala que “portaven molts galons” diu la Consol. Van interrogar molta gent. “Preguntaven en castellà i alguns veïns del poble no els entenien i d’altres no se sabien explicar” diu la Consol. Com que ella havia vist dos individus desconeguts i havia deslligat el director de La Caixa, se la van endur a la caserna de la Guàrdia Civil de Montgat i després a la de Via Laietana de Barcelona perquè identifiqués dos detinguts. “Estava cagada de por” diu. La Consol dubta que fos en Quico Sabaté. Els que va veure “no eren jovent. Dubto que fos ell”. Assenyala que els dos individus que va veure passar deurien tenir uns 50 anys. Si mirem la biografia d’en Quico Sabaté, però, veurem que l’any 1956 quan van passar els fets, el maqui tenia justament 41 anys i pren força la versió que detalla el llibre “Quico Sabaté, el último guerrillero” de l’atracament del maqui de la Caixa de Tiana.
Atracament violent a La Bombonera
Fa només set anys i mig un robatori amb força va sacsejar Tiana: L’assalt a la Bombonera. El matrimoni víctima de l’assalt va marxar de Tiana i la casa està en venda fa temps. El desenllaç del cas no ha transcendit mai. Els lladres que van entrar a La Bombonera podrien estar entre els detinguts en les diverses operacions que hi hagut de bandes violentes dedicades a entrar a robar a les cases del maresme, però també podrien estar lliures encara. Un dels investigadors que hi va estar treballant va ser el comissari Joan Miquel Capell, el mosso convidat al Tiana Negra d’aquest any.
Tiana, 16 de juny de 2006
Dos lladres violents lliguen i colpegen els propietaris de La Bombonera i s’emporten diners i joies.
Els lladres van entrar a la mitja nit mentre el matrimoni dormia. Van entrar per la finestra del lavabo i els van emmordassar. Van colpejar la dona a la cara i la van insultar:”hija de puta, zorra”. Li van demanar insistentment els diners. Van trobar una primera caixa forta i van seguir buscant la segona caixa on hi havia els objectes de més valor. Van donar cops al cap a la dona fins que els va dir la combinació. Els lladres es van endur entre 180.000 i 240.000€ (entre 30 i 40 milions de les antigues pessetes) entre diners i joies. La dona està a l’UCI de Can Ruti amb un fort cop al cap, el braç trencat i ferides a la cama. L’home, de 78 anys, està en xoc perquè va veure la brutal pallissa que li van donar a la seva dona. L’alcalde de Tiana, Ferran Vallespinós, ha destacat que es tracta d’un cas atípic. els lladres duien la cara destapada i no portaven guants. el robatori amb força ha trasbalsat la població, ja que no es tracta d’una casa aïllada, sinó d’una casa senyorial en una de les vies més transitades del poble.
Tiana Negra 2014. Programa
