L’any 2009 quatre joves músics del Maresme munten The Free Fall Band. Un grup de pop-folk ‘atemporal’, que canta les cançons en anglès i que un bon dia es troba al número 1 en vendes de l’iTunes Espanya. Avalats per Miqui Puig,, que produeix el seu primer disc, la banda es planta amb només quatre anys al Primavera Sound i fa la seva primera gira. Lluny queda el seu primer concert a la Festa Major de Tiana. Per Xavier Armiñana, clarinet, saxo i vocalista del grup, Tiana els ho va donar tot quan encara no tenien res. Ni maqueta, ni concerts, ni la crítica que ara tenen tant de cara.
“Vam començar com un grup d’amics”, explica Armiñana en una entrevista a La Local. “Vam muntar una banda sense cap pretensió. Vam començar a tocar, ens ho vam començar a creure”. I el grup va anar tant ràpid com va la xarxa al segle XXI: “No sabem com un dia et despertes, obres l’iTunes i dius ‘què fa la meva caràtula aquí?’” Ja eren número 1 a Espanya en vendes a la categoria pop de la botiga virtual d’Apple.
The Free Fall Band han fet una gira de vuit concerts en quinze dies i això “continua endavant a una velocitat que ni t’esperes”. Per Armiñana, aquest “món és molt endogàmic”. “Una porta, porta a l’altra” –assegura– i al grup se li han anat obrint totes les portes. La de la crítica inclosa.
Els padrins
Aurelio Morata, el primer baixista de Los Rebeldes, veí de Tiana, els dóna un cop de mà per gravar la maqueta i els posa en contacte amb Miqui Puig. Puig els produeix el primer disc. És la primera gran producció del músic català.
Tiana i The Free Fall Band
“La difunta Ràdio Tiana ens va fer una entrevista quan ningú ens donava bola”. Armiñana recorda que el primer gran concert amb cara i ulls va ser a la Festa Major de Tiana quan no els coneixia ningú i que, “gràcies als diners, vam pagar el disc”. De fet, per Armiñana, el suport del poble ha estat clau en els orígens del grup.
Xavi Armiñana diu que és “TTV” Tianenc de Tota la Vida. Ha passat per les tres escoles de música que hi hagut a Tiana al llarg dels anys. Va començar tocant el violí amb 9 anys tot i que assegura que “al principi no m’agradava”. Però es va decidir per la música perquè jugar a futbol no li agradava i a casa “el meu pare tocava el clarinet i la meva mare el piano”.
Recorda el seu primer concert amb el violí a la Sala Albéniz. Era un festival de final de curs de l’escola de música: “Aquí –diu assegut a la boca de l’escenari del teatre tianenc– vaig donar la carta al patge molts anys, vaig veure els pastorets… i la primera vegada que puges a l’escenari i això està ple de gent … ets al lloc més gran de Tiana!”. Afegeix amb to distès: “Òbviament va sortir fatal”. I riu.
