L’onze d’agost de 1994, un incendi inesperat, ràpid i devastador va cremar el 40% de l’extensió del municipi de Tiana.
Inesperat i ràpid perquè l’incendi es va iniciar a la muntanya de la Vallensana, va rodejar l’Hospital de Can Ruti i va avançar en tres fronts: de Badalona fins a Tiana, de Montcada a Sant Fost de Campcentelles i l’últim front cap a la Conreria.
El vent de ponent bufava fort i el foc va arribar prop de les cases de Tiana.
L’incendi avançava ràpidament i tot el veinat va ser mobilitzat. Els veïns que vivien per la zona afectada van ser desallotjats per la policia.
La por al cos era present per a tothom, tant pels veïns que estaven exposats a l’incendi en primera persona com per aquells que vivien en zones on no hi arribava el foc. Els mitjans i recursos per extingir l’incendi eren insuficients. Els bosc de Tiana cremava, però no era l’únic en el territori català, per aquesta raó la falta de bombers i mitjans aeris van haver repartir-se per les diferents zones. No donaven a l’abast. Molts dels veïns que vivien al centre poble, badalonins i gent de la zona van fer pinya i van pujar al terreny afectat per ajudar i col·laborar a extingir l’incendi.
L’incendi va cremar 300 hectàrees d’arbrat i matoll i va provocar la mort d’un cartoixà de Montalegre quan intentava escapar de les flames.
Però el malson no va acabar aquí. Els dies posteriors a l’incendi van ser molt durs per al veinat tianenc. El poble sencer es va quedar sense aigua, sense llum i fins i tot en alguns indrets sense telèfon. El fum, les cendres i la imatge del incendi un cop extingit va estar present entre els tianencs durant una llarga temporada.
Una imatge que molts recordaran tota la vida. Un dels pitjors incendis o millor dit; el pitjor incendi mai viscut aquí a Tiana.
Avui, 20 anys després de l’incendi, el bosc de Tiana torna a tenir vida, el color verd és el predominant i la vegetació s’ha anat restaurant. Aconseguir-ho no ha estat fàcil però gràcies a una Tiana unida i conscienciada, després de tot el que van patir, cuiden el bosc com un tresor. Una mostra d’això és la plantada popular que s’organitza anualment pel Consell de Medi ambient i sostenibilitat i l’Ajuntament de Tiana. Cada any, els veïns tianencs planten arbres i arbustos i gràcies a la col·laboració de tots, la serralada de Marina cada any fa més goig.
Han passat 20 anys de l’incendi, Tiana ha recuperat el color i la vivesa del bosc i poc a poc, amb el temps, tot quedarà com un malson que tots esperem que no es torni a repetir mai més.
