Ningú no és profeta a la seva terra. Pau Riba sembla que tampoc. L’autor del millor disc de la història del rock català ha hagut d’esperar 13 anys per portar el seu espectacle nadalenc Jisàs de Netzerit, a Tiana. Tot i coure’s al poble, assajar-se a la Casa Alta i fer-ne un petit tast a l’antic Bar Tiana, no s’ha pogut veure mai sencer a la Sala Albéniz. “Tenia una certa lògica fer-ho a aquí Tiana –diu Riba- el que passa és que he hagut d’escalar la figura de l’alcalde i he trigat 13 anys”.
Han passat 13 anys d’aquell capítol zero de la Guerra de les Galaxies que va sortir per Nadal. Un llibre i un CD que s’actualitza cada any en funció de l’actualitat. “D’aquí uns anys fotrem una publicació amb totes les versions i serà el millor llibre d’història que podran tenir els nens a l’escola” diu Pau Riba amb aquell to sorneguer.
Aquest any, “La boa quetelene” (la via catalana)
El Jisàs és “La història de Jesús a través de les nadales tradicionals contrastada amb la història de Jisàs, que és la mateixa història que passa d’aquí 2.000 anys, i entre mig, tots nosaltres”. Així explica Pau Riba aquest projecte que va començar a pendre forma l’any 1986 en el seu imaginari.
Pau Riba disfressa l’actualitat explicant-la amb un dialecte inventat, el quetelé i puja a l’escenari amb els De Mortimers en la seva versió “pallassa-musical”. Fan les veus i l’acompanyament instrumental amb tot tipus d’andròmines de les versions de les Nadales que ha fet el cantautor.
Després de 13 anys l’espectacle va rodat i amb pocs assajos en tenen prou. Però l’actualitat mana i ha obligat a canviar una part del guió aquesta darrera setmana: “Hem de fer sortir l’Emperadriu Sísí” diu Riba fent una clucada d’ulls a l’anunci de la pregunta i la data de la consulta. I és que “La part substanciosa del bocata cada any és diferent, perquè és on fotem l’actualitat política, que és bastant còmica”.
Pau Riba acaba l’entrevista amb La Local per començar l’assaig. S’aixeca de terra on ha estat tota l’estona responent les preguntes i diu: “Ha estat l’entrevista més còmode que he fet mai”.
