Tal i com es va aprovar en el ple del passat mes d’abril, Tiana ha dedicat un homenatge als tres alcaldes a la Segona República. Ells van ser Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Rosselló.
L’acte ha començat amb la inauguració de l’exposició sobre La Maternitat d’Elna, que es podrà veure a la sala d’exposicions del Casal durant els propers 15 dies. La Sala Albéniz del Casal de Tiana s’ha omplert per poder fer el reconeixement als familiars dels tres batlles. Allà l’alcaldessa i membres de l’entitat Records Republicans els han entregat un recordatori sobre aquest període històric. Encara que de Marcel·lí Garriga no ha pogut assistir per motius personals.
A l’acabar s’ha donat pas a Enric Canals, periodista tianenc que ha presentat el seu documental “Els Oblidats de la Línia Maginot” que s’ha pogut veure a la Sala Albéniz del Casal de Tiana.
Qui eren els tres alcaldes homenatjats en l’acte de Records Republicans
Eduard Simó i Notó.- 18.07.33 a 17.10.1933
És l’alcalde a partir de la segregació de Montgat. Quan en Casanovas passa a ser alcalde de la població segregada de Montgat el 17 de març del 1933, ell es queda l’alcaldia com a més votat a Tiana. Va ser cap d’Esquerra Republicana a Tiana i de l’Ateneu Tianenc. Conegut per Simó el dels porcs, per la seva granja. Simó va ser Cap dels serveis tècnics d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va dimitir com a alcalde de Tiana als 3 mesos de ser-ho. Quan va començar la guerra va marxar exiliat a Aix Provence (França). Va tornar als anys 60 a Catalunya, més concretament a Gelida. Va morir l’any 1989 a Badalona, a l’edat de 89 anys. No va tornar mai per Tiana.
Marcel·lí Garriga Bassas 17.10.1933 a 1.02.1934
Nascut a L’Ametlla del Vallès, en total eren 14 germans. Als 9 anys va a viure a Barcelona. La seva primera relació amb Tiana és per treballar a Can Vilà, després de fer Recader amb Peret Cussó i Pepep Vila. També va fer de comerciant de pèsols i patates. Dintre del poble va ser president del CCE Tiana i de l’orfeó: Va exercir de Jutge de Pau. A l’exili va marxar a Montpeller i va acabar en un camp de concentració. Va morir a l’exili l’any 1977, l’11 de setembre als 87 anys. Enterrat a França.
Josep Roselló Pujades del 19 juliol 1936 a 31.01.39
Si parlem dels tres alcaldes republicans és important parlar de Josep Roselló. El que tothom recorda. Rajoler de professió, ocupa el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana. Ell és el que evita molts aldarulls al poble i conjuntament amb Candid Balín es converteixen en dos homes molt importants al poble durant la Guerra Civil. Roselló signa com a alcalde els bitllets emesos a Tiana el 1937 per tal de pal·liar l’escassetat de moneda fraccionària. Marxa a l’exili a Montpeller França on mor al 1988. Tot i això les seves restes descansen al cementiri de l’Alegria com era la seva voluntat. Al 2010, Tiana li va dedicar un carrer.
Es pre-estrena el documental Els Oblidats de la Línia Maginot
Un dels moments més esperats de l’acte ha estat la presentació del documental del periodista tianenc Enric Canals “Els Oblidats de la Línia Maginot”. Aquest explica la història d’aquesta fortificació de la frontera entre França i Alemanya. A l’acabar La Gran Guerra, els francesos van creure que no estava tancada del tot i tenien por que l’expansionisme alemany tornés a créixer i van voler fortificar la frontera que unia els dos països. Així va ser, i la Segona Guerra Mundial la va posar a prova. El documental es basa en la part final d’aquesta construcció, on es calcula que 57.000 refugiats espanyols, dels quals un 25% eren catalans, van ajudar a la construcció d’aquestes fortificacions. El problema va ser que els Nazis van utilitzar la “Blitzkrieg”, o guerra llampec, per poder passar per Bèlgica i partir en dos la defensa dels aliats i al mateix temps trencar aquesta Línia Maginot.
En aquest documental se segueix la petja d’aquests refugiats. Alguns d’ells van poder escapar i tornar a casa. Molts d’ells, però, van acabar als camps de concentració com el de Mathausen. Encara hi ha supervivents que poden explicar la història, com diu el mateix director del documental. Enric Canals
A més creu que aquesta gent ha fet de la seva necessitat d’explicar el que va ser aquesta Guerra, un motiu per lluitar. Canals és un ferm defensor de la transmissió oral dels que van viure aquest conflicte. Per això creu que cal parlar amb ells perquè les històries no es perdin.
Un documental que s’ha pogut veure en exclusiva a Tiana i que més tard es passarà tant a TV3 com a TVE. El director del documental explica que no han tingut cap problema amb cedir la projecció.
La Línia Maginot més tianenca
57.000 refugiats. Dos d’aquests exiliats tenien relació amb Tiana. Un era el pare del mateix Enric Canals i l’altre el pare de la Mariona Fradera, tianenca i professora tant de l’escola Lola Anglada com de l’Institut Thalassa. Ho explica el director del documental.
El pare de l’Enric Canals va tornar i va arribar a ser nomenat com un dels tianencs del Segle XX. Josep Canals. Era paleta de professió. “En Canals dels discursos”. Així és com se’l coneixia i com se’l coneix encara. La seva fal·lera catalanista i el seu esperit de col·laboració feien que pràcticament la totalitat dels actes tianencs acabessin amb les paraules de Josep Canals. Cantaire del cor i actor de teatre a la Catequística. Josep Canals ha estat, a més, el fundador d’Els amics de la Sardana i de la Llar d’Avis. Sempre compromès amb Catalunya i amb Tiana i ha col·laborat amb la festa de la vellesa, els jocs florals, l’Aplec de l’Alegria, la diada de l’Onze de setembre i l’homenatge a Lola Anglada. A més Enric Canals ja el va anomenar en el seu llibre “Delators”, on explica part de la història de Josep Canals.
L’altre que també hi va estar és Antoni Fradera, el pare de la Mariona Fradera, que va ser pregonera aquest any a la Festa Major. Ella mateixa explica que en aquest documental, “Els Oblidats de la Línia Maginot” Hi apareix la seva mare. Mariona Fradera
La mateixa tianenca ens explica com van aconseguir posar-se en contacte amb l’Enric Canals per poder participar en aquest documental
La Mariona Fradera ha estat a la Sala Albéniz per poder veure aquesta projecció.
