La Inés Aragunde té 13 anys i s’acaba de proclamar campiona d’Espanya amb el seu club de natació sincronitzada, el Kallopolis. La tianenca porta des dels 6 en el món de la “sicro” i un dels seus grans referents és Ona Carbonell, que va sorgir d’aquest club barceloní. Ara, després de mitja vida a les piscines està en un club competitiu i que acaba de guanyar a Elx la medalla que l’acredita com el millor de tota la vintena d’entitats que s’han presentat al campionat.
A part també té la medalla d’or en la competició de Catalunya i la de plata i bronze a nivell individual de figures.
La mateixa esportista a la visita als estudis de Ràdio Tiana ens ha explicat com neix aquesta afició per un esport com la natació sincronitzada. Inés Aragunde
Tres hores i mitja diàries
Aquesta vida de la natació sincronitzada no es fàcil. Els entrenaments duren tres hores i mitja i són diaris. La Marta Belmonte, mare de la Inés, explica que “ja s’han adaptat a aquest ritme” i que ara ja no els “ve de nou”. La mateixa nedadora ens explica com es fan aquestes més de 3 hores diàries d’aquest entrenament.
La mare reconeix que la rutina esportiva li ha servit per “millorar el rendiment escolar” ja que tot i fer aquests durs entrenaments té temps per poder estudiar i segons la seva mare, “ara s’organitza millor la poca estona que té”
Marta Belmonte: “Elles i els pares estem encantats amb Anna Tarrés”
En aquest món de la natació sincronitzada referents com Gemma Mengual o Ona Carbonell són molt importants. Però en els darrers anys també ha sonat molt la seva entrenadora que, a part de portar l’equip nacional, ha estat involucrada en diverses controvèrsies extra-esportives. Parlem de l’Anna Tarrés. Ella és una de les entrenadores de la Inés en el club. Tant ella, com la seva mare, Marta Belmonte, estan molt contentes amb com els va amb Tarrés
La filla de l’entrenadora és una de les companyes d’equip de la mateixa Aragunde. Amb Anna Tarrés han experimentat una pujada d’intensitat i saben competir millor que no pas en altres clubs on ha estat la tianenca.
Inés Aragunde reconeix que li agradaria acabar formant part de l’equip de natació sincronitzada estatal, encara que ho veu “difícil” però també té molt clar que si no hi arriba “seguiré vinculada al món de la sincro com a entrenadora i practicant”
