L’alcaldessa, Esther Pujol, ha celebrat haver aconseguit “part” del projecte de pacificació del centre de Tiana, del “Retrobem-nos”. Ho ha explicat enmig de la primera trobada popular celebrada al jardí de la “Delfina”, convertit recentment en un espai públic.
El projecte “Retrobem-nos” preveia un espai verd en aquesta zona. Finalment, però, es va decidir conservar la casa. L’objectiu de la intervenció, a banda de l’enjardinament i les millores de l’exterior, ha estat el d’”evitar que es caigués la casa”, tal i com ha explicat l’alcaldessa. Assegura que el govern i l’equip de professionals que hi han treballat estan “satisfets amb el resultat final”, sobretot perquè, segons Pujol, “la percepció i els comentaris dels veïns són positius”.
Qui també s’ha mostrat “satisfet” amb el resultat ha estat el redactor del catàleg de patrimoni de Tiana, Alfred Fernández. Ha afirmat que deixar la casa és positiu “per conservar la memòria històrica del poble”. Durant la xocolatada celebrada en aquest espai, l’arquitecte ha defensat que el projecte de pacificació ha de continuar avançant.
Una de les grans incògnites és sobre el futur d’aquesta vivenda, de propietat municipal. L’alcaldessa explica que s’han dut a terme mesures per a la seva conservació i per evitar que hi entri humitat. Això sí, decidir el projecte que afecta l’interior de la casa serà feina del proper govern, tal i com ha afirmat Esther Pujol.
Ca la Nuri i després Ca la Delfina
Aquesta casa “contemporàniament” es coneix com Ca la Delfina. Així ho explica l’historiador local Josep Maria Toffoli. Ella va ser la propietària de la vivenda a partir de l’any 1950. La masia, però, es va construir molt abans, cap a l’any 1834. Bartolomé Cussó va comprar aquests terrenys, que formaven part de Can Marí. Durant més de 100 anys, doncs, la casa va pertànyer a la família Cussó. La Núria Maurell, jove de Bartolomé, va ser una de les persones que també va donar nom a l’habitatge.
Consulta la notícia: “S’obre el jardí de la Delfina”: clica aquí
