Quan el tramvia de Tiana a Montgat -el Tramvia- va fer el seu últim viatge, la Inés Sancho tenia 9 anys. Va ser un 23 d’agost, corria l’any 1954. La setmana passada, doncs, va fer 61 anys d’aquell darrer viatge.
La Inés és filla de’n Miquel Sancho, un dels últims conductors que va tenir el tramvia. Tot i això, en Miquel no va arribar a veure com els vagons que havia conduït durant més d’una dècada es jubilaven. I és que va morir el 1951, tres anys abans que el tramvia recorrés per última vegada el parell de quilòmetres entre Montgat i Tiana.
El 1954 ella encara era, doncs, una nena però recorda moltes coses del tramvia tianenc, que va estar 38 anys en actiu. Per exemple, que al seu pare li agradava que la família l’anés a esperar a la parada final quan ell acabava el torn:
En aquella mena de garatge, on es netejaven i reparaven els vagons, la Inés havia esperat moltes vegades el pare que, òbviament, arribava conduïnt el tramvia:
Els conductors de tramvia feien una pausa llarga a Tiana, al voltant de les cinc de la tarda, que en Miquel Sancho aprofitava per berenar amb els fills. Era un moment especial que la Inés recorda amb nostàlgia:
Sovint, a ella i al seu germà el pare els deixava anar amb ell al vagó, asseguts sobre el caixó on es guardava la sorra que feia frenar el tramvia a les baixades fortes. Viatjar amb el pare conduint el comboi els feia “moltíssima il.lusió”, recorda la Inés. No hi havia gaire conductors de tramvia que visquessin a Tiana. Per això, ser la filla d’un d’ells feia que la Inés se sentís especial:
la Inés i els seus germans van arribar a conèixer -i a tractar- fills d’altres conductors del tramvia de Tiana. Només viuen a Tiana ella i la seva germana, nascuda poc abans de la mort del Miquel, als 33 anys.
