Fa tot just un any, poc abans de les festes de la Mercè de Barcelona, l’Orquesta Platería anunciava a bombo i plateret que aquells dies donaria el seu últim concert. Després de 40 anys de carrera tocava descans. Però el que havia de ser el començament del final no ho va ser gens: els teatres per on passava la Platería en aquella última gira s’omplien de gom a gom, tot i que, els darrers anys, el grup ja feia pocs “bolos” i tampoc hi anava gaire gent. El mànager del grup, el tianenc Quim García, creu que l’efecte comiat de l’emblemàtica Platería va tornar a omplir els teatres:
Des del febrer passat, a l’Orquesta Platería la tornen a convidar a tocar a places i festes majors, com a les seves millos èpoques. Ara mateix tenen força “bolos” contractats per l’any vinent. “La gira de comiat ens ha ressucitat” diu, rient, en Quim.
Sens dubte, el tema més cèlebre de la Platería és la seva versió de “Pedro Navaja”. Tot i que era una peça escrita pel “salsero” panameny Rubén Blades, la versió del grup català va donar la volta al món i el propi Blades va reconèixer a la Platería aquesta segona paternitat del tema. En Pedro Navaja va permetre a l’Orquesta Platería entrar per la porta gran de la salsa:
En Quim reconeix que, en aquests 40 anys, no tot han estat flors i violes: l’època daurada per la Platería, diu, van ser els anys 70 i 80, les primeres dècades del grup.
L’Orquesta Platería té alguns pares de luxe: dos dels músics que la van fundar, el 1974, van ser en “Gato” Pérez i en Jaume Sisa. Va ser a la mítica sala Zeleste, a l’aleshores carrer Platería de Barcelona: d’aquí va agafar el nom el grup.
Aquells anys, en Quim García, que també és guitarrista i tècnic de so, era un simple fan de la Platería: hi anava als concerts i els seguia. No va ser fins més endavant, a finals dels 80, que es va anar vinculant professionalment al grup:
En Quim es va criar a Tiana, a casa els seus oncles. La seva cosina era la Marisa, que després va ser la mestressa de la mercera i sabateria Ca l’Elena, davant de l’actual Sindicat. De gran hi ha viscut una trentena d’anys, a Tiana, i aquí s’han criat també les seves filles. La Tiana de la seva infantesa, la dels anys 50 i 60, no té res a veure amb la d’ara, recorda:
Ara per ara, doncs, la orquesta Plateria i el seu inconfusible so salsero seguirà fent ballar generacions senceres. Mentre hi hagi ritme hi ha esperança…
