Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

Històries de Tiana: la Font del Ronyó

Després que el grup municipal de Convergència-Demòcrates portés al ple de desembre un prec per l’arranjament de la Font del Ronyó, La Local ha volgut apropar-s’hi per recuperar la història que l’envolta i saber què significa per Tiana aquest lloc.

Per fer-ho, hem contactat amb la filla del Doctor Vicente Ferrándiz, la MªÁngeles. Asseguts en un banc, ella i el seu fill Carlos, també nét del Doctor, ens han regalat un viatge al passat del poble que ha passat per bones anècdotes però també per dures crítiques.

IMG_4612
La MªÁngeles Ferrándiz, filla del Doctor i en Carlos, el nét

Un viatge al passat

El Doctor Ferrándiz era d’Alacant. Com molts joves en aquell moment, abans de la Guerra Civil espanyola va traslladar-se a Barcelona per regentar un hotel: l’Hotel Alicante. Tot semblava estable a la seva vida fins que una veïna de Tiana va anar a parar al seu hotel.

La tianenca havia posat a la venda la seva casa del poble i el Doctor va decidir anar-la a veure. “Es va enamorar de Tiana”, diu la MªÁngeles. Tant va ser així que el Doctor alicantí va decidir comprar-la i traslladar-se al nostre poble. Explica la seva filla: “sempre deia que Tiana té una part de vegetació que, combinada amb el mar, és molt sana pels pulmons”.

 

IMG_4608

En aquella casa hi havia un gran pou. Un pou que tenia molta aigua de la qual el Doctor Ferrándiz va estudiar-ne les qualitats químiques. Va descobrir que era sana pels ronyons i, sense pensar-s’ho dues vegades, va decidir fer una font que regalaria al poble “que tant estimava”. Un poble que, en aquells moments, cap el 1950, patia una lleu sequera.

 

IMG_4623

Però la Font del Ronyó, la que avui tots coneixem, no va ser la primera. El Doctor Ferrándiz n’havia regalat una altra a Sant Feliu de Codines, que duia el mateix nom perquè la seva aigua també tenia propietats pels ronyons.

Una inauguració perfecta

Tot i que era una nena petita, la MªÁngeles recorda el dia de la inauguració amb un sentiment especial. Explica que “es va celebrar una gran festa d’inauguració el dia de Sant Jaume perquè era el sant del meu germà i, després, hi va haver un ball de sardanes”. Ella, amb els seus amics tianencs, hi va participar fent les “banderetes que vam penjar pels carrers del poble”.

 

La Font del Ronyó va ser beneïda aquell dia pel capellà del poble i, des d’aleshores, es va convertir en un punt de trobada de joves i famílies. Prop de la Font i de la parada del tramvia que hi havia al costat mateix, s’hi va instal·lar una màquina d’anissos. Servia per recaptar diners que el Doctor destinava a la Catequística del poble.

 

Què va passar després?

L’any 1981 va ser un any difícil per la MªÁngeles. El seu pare va morir als 88 anys i, amb la seva desaparició, la Font del Ronyó va anar decaient. “El meu pare va deixar una herència a l’Ajuntament per mantenir la Font”, diu la filla del Doctor però, assegura, “aquests diners mai es van fer servir per evitar que la Font estigués en mal estat”.

 

La família Ferrándiz ha intentat més d’una vegada saber què se n’ha fet dels diners del Doctor i que, ara, servirien per fer un rentat de cara a la Font. “Vaig contactar en el seu moment amb l’alcalde Vallespinós i em va dir que era possible que aquests diners se’ls haguessin gastat amb una altra cosa”, diu la MªÁngeles.

 

I ara, què?

Actualment, però, l’augment del trànsit ha fet que la Font del Ronyó sigui cada cop menys un lloc on passar l’estona com havia estat tradicionalment. Per això, la filla i el nét del Doctor Ferrándiz volen “recuperar la imatge que tenia la Font fa uns anys”.

 

La Font del Ronyó tal i com era quan es va inaugurar
La Font del Ronyó tal i com era quan es va inaugurar. Fotografia cedida per la família Ferrándiz

Diu el nét de Vicente Ferrándiz que “no sabem si la Font serà acollida de nou pels tianencs però volem que tingui una bona imatge”.

La feina ara recau, doncs, en l’Ajuntament del poble. Però no només això, també en tots aquells que vivim a Tiana, asseguren els descendents del Doctor alacantí. Una feina de conscienciació, creuen, que es pot fer a través d’un prec al ple municipal o a través de testimonis directes trets a la llum per mitjans públics com aquest.

Històries de poble i de vida que han de servir per lluitar perquè Tiana mai perdi l’essència que fa, del poble, un lloc especial.