L’alcaldessa de Tiana, Ester Pujol, diu que se sent “satisfeta i tranquil.la” després que el Tribunal Suprem hagi decidit arxivar el cas, obert el 2014, per les suposades dietes i sobresous irregulars cobrats per 40 regidors i alcaldes –entre els quals, ella-, membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Ester Pujol ha explicat a La Local, malgrat això, que alcaldes i regidors imputats “també estem enfadats”:
Fa un any, l’Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïment del cas, en considerar que la FCM és un ens privat i, per tant, no s’hi pot aplicar el delicte de malversació de fons públics. Però, aleshores, la Fiscalia Anticorrupció va recórrer la decisió. Ara, el Suprem considera que la decisió de l’Audiència no es podia recórrer al Suprem perquè el tribunal barceloní només va resoldre un recurs contra interlocutòries d’imputació del jutjat de Sabadell, sense que aquest hagués fet prèviament cap escrit de processament formal dels imputats.
Per això, ha explicat Pujol, hi ha alcaldes o regidors que volen demanar responsabilitats penals tant a la jutgessa de la Fiscalia Anticorrupció que va decidir recórrer el sobreseïment del cas, com a certs mitjans de comunicació que, segons l’alcaldessa de Tiana, “ens van fer molt de mal”:
Ester Pujol afirma que ella va actuar “correctament, des del principi fins el final”. També té paraules d’elogi cap a la manera com la FMC ha afrontat tot aquest cas:
L’alcaldessa també ha volgut agrair, públicament, el suport que ha rebut, arran d’aquesta imputació, de moltes persones del seu entorn, tant càrrecs públics com ciutadania en general:
Defecte de procediment, sense anàlisi del fons
El Suprem no entra a valorar el fons de l’assumpte, sinó que arxiva el cas per un tema de procediment, informa l’Agència Catalana de Notícies. Així, el jutge de Sabadell, que instruïa totes les peces de l’anomenat ‘cas Mercuri’, no va arribar a fer cap interlocutòria de processament o de fi de la instrucció, on detallés els fets punibles, els delictes comesos i els seus responsables, sinó que es trobava a l’inici d’aquesta, i només va fer interlocutòries d’imputació contra els alcaldes i regidors, amb pocs detalls.
Les persones imputades van recórrer aquestes interlocutòries a l’Audiència demanant l’arxivament de la causa, i l’Audiència els va donar la raó. Però la Fiscalia en va recórrer la decisió, insistint que més del 90% dels ingressos de la FMC procedeixen d’administracions públiques com ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres subvencions públiques, que tots els seus membres són càrrecs públics, com alcaldes i regidors, i que les seves finalitats tenen interès públic, com assessorar els consistoris i defensar els seus interessos.
El jutjat de Sabadell que investiga el cas Mercuri havia obert una peça separada per aquests cobraments i havia denegat l’arxivament de la causa contra alcaldes com Fèlix Ballesteros, de Tarragona, Lluís Tejedor, del Prat de Llobregat, o exalcaldes com Iolanda Pineda, de Salt. Altres alcaldes i exalcaldes imputats eren el de Sabadell i president de la FMC durant els anys investigats, Manuel Bustos, Joan Antoni Barón, de Mataró o l’exalcaldessa de Girona, Anna Pagans.
L’Audiència de Barcelona afirma que els diners que procedeixen d’entitats públiques “perden” aquesta condició en el moment que ingressen a la FMC. Per tant, argumenta, ja no es pot culpar de malversar fons públics ni els administradors de l’entitat ni els seus membres.
Sobresous camuflats com a dietes
La fiscalia acusava els alcaldes de cobrar com a suposades dietes el que en realitat eren, segons el ministeri públic, sobresous encoberts. Així, denunciava que es pagaven quantitats fixes mensuals als alcaldes segons la seva posició als òrgans de govern de l’entitat, independentment d’on visquessin. Els pagaments també es feien en mesos on no hi havia reunions.
No obstant això, tots els imputats van negar que les quantitats percebudes fossin dietes. Segons ells, es tractava de pagaments per la feina realitzada i el grau de representació que comportava, i tots van dir que havien declarat a Hisenda aquells ingressos. L’adscripció d’aquests pagaments a l’apartat de dietes, segons els responsables de la gestió administrativa de la FMC, podria haver estat un error en la comptabilitat interna, però en cap cas es van pagar de forma opaca, segons van declarar al jutjat de Sabadell.
