Des d’ahir una part de la façana de l’església parroquial de Tiana llueix un element que, en els seus 130 anys d’història, no hi havia aparegut mai: es tracta d’una passarel.la, metàl.lica i de fusta, que ha de faclitar l’accés a les persones amb poca mobilitat. Hi estarà instal.lada aproximadament 2 mesos, durant l’època en què més comunions i casaments es fan en aquest temple, dedicat al patró del poble, Sant Cebrià.
La Local-Ràdio Tiana ha sortit al carrer a preguntar a la ciutadania què en pensa, d’aquesta nova infraestructura. Una mica a contracor pel que fa a l’estética -la majoria qualifica la rampa d’ “aparatosa”- però conscients que és necessària: aquesta seria l’opinió majoritària de la dotzena de persones amb qui hem parlat:
Qui sí que n’està molt satisfet és el titular d’aquesta parròquia, mossèn Joan, tot i que estèticament, assegura, la passarel.la no li fa el pes. I és que la funció que tindrà la rampa les properes setmanes serà molt important, explica el mossèn:
Una vegada passin aquests dos mesos i es desinstal.li la rampa provisional, el cert és que encara no hi ha una solució definida per millorar l’accés a l’església salvant els 6 esglaons que hi ha a l’entrada principal, explica el mateix mossèn Joan:
Un problema antic
El problema de l’accés de persones amb mobilitat reduïda a l’església de Sant Cebrià ve d’antic: els anys 80, durant el mandat de l’alcalde convergent “Gemi” Galceran ja es va redactar un projecte que proposava obrir una entrada per la paret oposada a on s’entra actualment. Però com que és cara nord es va considerar, explica mossèn Joan, que encara faria més freda una església que ja ho és molt, “·perquè és extraordinàriament alta”, diu. Actualment, però, sembla que s’ha recuperat aquella proposta i s’estudia de nou la possibilitat d’habilitar una entrada nova i sense escales per aquella banda.
L’església parroquial de Sant Cebrià va substituir l’ermita de l’Alegria com a lloc de pregària i missa habitual dels tianencs i tianenques. Va entrar en servei ara fa exactament 130 anys, el 1886. La va dissenyar Francisco del Villar, un arquitecte murcià, format a Madrid i especialitzat en arquitectura religiosa, que es va acabar instal.lant a Barcelona. Del Villar va estar indirectament relacionat amb Gaudí ja que l’arquitecte murcià havia de ser, inicialment, l’encarregat de dissenyar la Sagrada Família de Barcelona.
