L’església de Sant Cebrià s’ha quedat petita per a donar l’últim adéu a l’ex-alcalde Josep París.
Entitats, institucions, personalitats, amics i familiars han omplert de gom a gom l’església.
Mossèn Joan Ballús, per la seva proximitat amb el difunt, ha oficiat el sepeli acompanyat del nou rector de la parròquia, mossèn Ramon.
Mossèn Joan, a la seva homilia, ha destacat la tasca feta per París a la catequística. Ha definit París com una persona noble i sincera que deia les coses tal com les sentia.
L’Anna París, la seva filla, ha agraït emocionada les mostres de condol rebudes personalment i per les xarxes socials. Ha destacat la bondat d’en Josep, el seu amor per Tiana i la seva valentia a l’hora de dir i defensar les seves conviccions.
Al funeral han assistit 3 ex-alcaldes, Josep Maria Galceran, batlle del 1980 al 1983, Ferran Vallespinós, del 1995 al 2003, l’Emili Muñoz, del 2007 al 2011, i l’actual alcaldessa de Tiana des del 2011, Esther Pujol.
L’ex-alcalde Josep Maria Galceran recorda l’empenta d’en París per a millorar el poble malgrat les circumstàncies econòmiques que es vivien en aquells moments
L’Emili Muñoz ha destacat el seu paper per potenciar la vida cívica i institucional durant la transició. Per Muñoz, mig poble és obra d’en Josep París.
Per Ferran Vallespinós, la seva bondat com a persona en moments difícils és un dels trets més significatius d’en Josep
L’actual alcaldessa, Esther Pujol, ha destacat el seu tarannà democràtic durant la transició i la generositat amb la que va treballar per Tiana
Familiars i amics destaquen la gran feina que ha fet Josep al poble. De la seva persona, parlen emocionats del seu carisma i sinceritat
Durant el mandat de Josep París, del 1976 al 1979, Tiana, a la vegada que el país, desperta i es modernitza: es construeix la xarxa de les clavegueres del poble, l’Ajuntament aconsegueix comprar el Casal, s’inicien els tràmits perquè la vila tingui una escola pública i es crea un patronat de l’habitatge que es transformaria en les actuals cases del patronat.
L’ex-alcalde també va ser l’artífex que Tiana rendís homenatge a una de les figures més il·lustres de la vila en aquell moment: Lola Anglada. Durant el mandat de París es posa el nom de l’artista al carrer de la casa familiar i s’homenatja, per primer cop, institucionalment la dibuixant i escriptora.