Ja fa molts anys que nens i nenes que viuen al territori del Sàhara Occidental passen el juliol i l’agost acollits a cases de famílies de Catalunya. La resta de l’any, viuen en campaments al desert d’Argèlia, on aquells dos mesos d’estiu es pot arribar, de dia, als 50 graus de temperatura.
A Montgat i a Tiana també hi ha hagut famílies acollidores d’aquests nens i nenes però ara fa uns quants anys que no n’hi ha, a Tiana. Per això, l’Adrián i la Wendy, integrants de l’associació de Montgat Huellas del Sáhara, fan una crida a famílies de Tiana perquè s’animin a acollir, aquest estiu, un nen o nena saharàui. La proposta es diu “Vacances en pau”
L’Adrián ens explica què se’ls demana a les famílies acollidores:
L’associació Huellas del Sáhara fa 3 anys que funciona a Montgat. Aquest estiu, doncs, serà el tercer en què famílies del poble acullen infants saharàuis a casa. Ja han començat a preparar l’arribada de nens i nenes a Montgat i, si pot ser també, a Tiana aquest estiu. Wendy i Adrián ens ho expliquen:
La comunicació de l’infant saharaui amb la família que l’acull és senzilla: com que el Sàhara Occidental va ser colònia espanyola, la majoria de nens i nenes parlen el castellà perquè l’aprenen allà, a l’escola. Molts, a més, tornen al Sàhara parlant perfectament el català, després de la immersió lingüística que suposa 2 mesos sencers a Catalunya.
Els nens i nenes saharauis que vindran aquest estiu tenen entre 8 i 12 anys, per això, moltes de les families acollidores tenen també fills o filles d’aquestes edats. Les famílies no han de fer cap despesa extraordinària, només fer-se càrrec de l’alimentació de l’infant, ja que del bitllet d’avió, del casal d’estiu i de les revisions mèdiques s’encarreguen tant l’associació com la Generalitat, explica Antònia Hernández, coordinadora del Barcelonès Nord:
Les famílies que han acollit saharauis expliquen que les dues experiències més boniques de tot el procés són la convivència amb l’infant a casa i, també, el viatge que moltes d’elles fan després al Sàhara per conèixer in situ les dels nens que han acollit.
Les condicions del dia a dia d’aquests infants al Sàhara són força dures: restriccions d’aigua, menjar poc variat, fred i calor extremes i atenció sanitària precària. Per això, poder passar dos mesos aquí per a ells i elles és gairebé un somni.
Una de les famílies acollidores de Montgat va explicar la seva experiència el 2015 en aquesta notícia, a TV3.
