En Biel Cussó és el guanyador del premi Agustí Vehí 2017. La seva novel·la “Vladimir” va ser l’escollida pel jurat per endur-se el guardó de l’edició de l’any passat del Tiana Negra. Un any després, tornarà al festival per presentar-la al públic. L’acte es farà el divendres 19 de gener a un quart de deu de la nit. Amb una petita diferència. La novel·la ja no es diu “Vladimir”, sinó “Sang freda”. En Biel explica que el canvi de nom va ser una qüestió editorial:
Com a bon escriptor, acabar escrivint un llibre va lligat amb haver sigut un bon lector. En Biel Cussó va començar en aquest món mitjançant els còmics, però no va ser fins al col·legi que va començar a aficionar-se als llibres, gràcies a les lectures que llegien a classe. A partir d’aquell moment, la lectura l’ha acompanyat sempre. Professionalment, però. ha estudiat Disseny Multimèdia i treballa a la seva oficina del barri de Gràcia:
D’adolescent consumia molta novel·la fantàstica i el seu escriptor predilecte era en Tolkien. Per aquest motiu, quan va començar a escriure ho va fer escollint el gènere fantàstic. La motivació per escriure les seves primeres novel·les, “Mindrä: Els missatgers del Guardià de l’Est” i “Mindrä: La Gran Batalla del Nord”, va ser el naixement del seu primer fill:
Quan va acabar d’escriure Mindrä, va quedar esgotat d’aquesta temàtica i va voler començar a escriure altres coses. Segons ell, el tema negre va sortir molt per casualitat:
“Sang freda” va nèixer en aquest context casual. La seva idea inicial no era escriure una novel·la negra, sinó que va acabar essent-ho a mesura que anava escrivint la història i desenvolupant els seus personatges:
La novel·la va “negrejar” tant, que va guanyar el premi Agustí Vehí. Pel Biel, va ser una fita totalment inesperada:
Després d’haver provat el món de la novel·la negra, no descarta que en el futur escrigui més llibres d’aquest gènere. Això sí, assegura que li agrada molt experimentar i que no es cenyirà a un únic gènere. De fet, fins que no va escriure “Sang freda” pensava que només li agradava escriure temàtica fantàstica, però va descobrir que no. En Biel explica que de la mateixa manera que com a lector llegeix de tot, com a escriptor també li agradaria acabar escrivint de tot.
