Autors que porten tota la vida escrivint, llegint o estudiant el gènere negre, autors neofits que acaben d’arribar-hi i autors que han acabat essent escriptors de novel·la negra sense saber-ho. Al festival Tiana Negra caben tots ells, i durant un dia i mig s’ha demostrat l’ampli ventall d’escriptors i escriptores que aposten pel gènere negre. S’han presentat llibres; s’ha entrevistat a escriptors, escriptores, editors i editores; s’han fet taules rodones; s’han llegit fragments en veu alta; s’ha tocat música i s’han signat i venut llibres. El Joaquín Nunes, de Casper Botiga, la llibreria oficial del Tiana Negra, explica que, tot i que encara no tenen les xifres definitives, calcula que han venut més llibres que l’any passat degut a la gran activitat que hi ha hagut a la paradeta situada a l’entrada de la Sala Albéniz:
Aproximadament un miler de persones, segons el director del festival Sebastià Bennassar, han sigut testimonis, des de la platea de la Sala Albéniz, de les prop d’una vintena d’activitats que s’han realitzat a les butaques i faristols instal·lats a l’escenari:
El director del Tiana Negra destaca com el festival ha tornat a aconseguir el seu objectiu: atraure tant a gent del poble com a gent de fora que, atrets per la novel·la negra, acaben descobrint també el poble:
Entre el públic hi havia gent que complia aquest perfil del que parla el Sebastià, des de tianencs i tianenques encuriosits pel festival fins a amants del gènere negre que venien d’altres ciutats a gaudir dels seus escriptors i escriptores preferits. Per exemple, un noi explica que és el primer any que ha vingut al Tiana Negra, atret per la trama fosca de les novel·les:
En canvi, una noia explica que aquest és el seu segon any assistint al festival:
Un altre noi, resident a Tiana, creu que aquest festival és una activitat que fa molt bé al poble:
El festival ha tingut un gran èxit malgrat els obstacles
En la seva sisena edició, enguany el festival ha hagut d’enfrontar-se a dos reptes molt importants. El primer ha estat la gran quantitat d’efemèrides literàries que s’han acumulat aquest any 2018. Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany celebraven el centenari del seu naixement; i Jaume Fuster i Valerià Pujol commemoraven el vint i vint-i-cinc aniversari de la seva mort, respectivament.
La part difícil no era només encabir els homenatges dins del programa d’activitats del festival, sinó també escollir quin d’ells l’inaugurava. Al final, l’escollit va ser Manuel de Pedrolo, amb un homenatge molt sentit que va aconseguir omplir la Sala Albéniz. Per tancar el festival, però, la protagonista va ser Maria Aurèlia Capmany, amb un repàs per la vida i l’obra de l’escriptora per part del Jordi Fernando i la Maria Dolors Sàrries, de l’Editorial Meteora.
Aquest homenatge a la Capmany enllaça amb el segon repte: les baixes d’última hora. La grip i les malalties inesperades van fer que dos dels escriptors que havien de venir no poguessin fer-ho i es va haver de canviar el programa a última hora. L’Àlex Martin es va enfrontar a Jaume Fuster ell sol, després que l’escriptora Margarida Aritzeta avisés de la seva absència a causa de la grip.
I la cloenda internacional de Mário Zambujal es va substituir per l’homenatge a Maria Aurèlia Capmany, previst a primera hora de la tarda però que es va haver de traslladar al final. Malgrat els canvis d’última hora, Sebastià Bennassar està satisfet per la rapidesa amb la que van actuar, fruit de, tal com diu ell, de l’experiència que els dóna els sis anys que porten amb el festival:
La regidora de Cultura Núria Blasco també fa un balanç molt positiu de tot el festival:
Ella va ser l’encarregada de donar el discurs de cloenda. El va acabar amb una frase molt aplaudida i compartida per tots els que estaven allà, tota una declaració d’intencions que confirma que aquesta no sera la última edició del festival. La frase en qüestió era aquesta: “llarga vida al Tiana Negra”.
