El periodista Toni Clapés, director i presentador del Versió RAC1 celebra 30 anys davant els micròfons amb un programa especial al Teatre Tívoli de Barcelona. Clapés ha volgut homenatjar el món de la ràdio convidant a tots els seus referents. I Carles Cuní n’és un. Clapés escoltava Cuní. Escoltava “La nit dels ignorants” de Catalunya Ràdio com molts oients catalans ho feien, des del llit i amb uns auriculars.
Cuní ha sortit a l’escenari amb Gemma Nierga, que ha confessat que el seu “Parlar per parlar” va copiar la fórmula de “La nit dels ignorants”, que escoltava cada nit Cuní però que mai l’havia tingut tant aprop.
Tots els clàssics de la ràdio han aparegut en menys de 5 minuts.Com el pànic a arribar tard i a adormir-se de tots els periodistes de ràdio.
Carles Cuní ha confessat: “Fa 15 anys que no faig ràdio i hi ha dies que somio que arribo tard al programa”.
O l’altre tòpic radiofònic: que en un programa de trucades els oients no truquin.
Gemma Nierga: “Jo feia trucar el meu germà”
Carles Cuní: “Jo al meu germà, no podia”.
I el public ha esclatat a riure.
Pel “30 anys escoltant la ràdio” de Toni Clapés hi han passat Antoni Bassas, Xavier Bosch, Manel Piñero, Gemma Nierga, Carles Cuní, Juan Carlos Ortega, Xavier Sardà, Oriol Grau, Sergi Mas, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Neus Bonet, Alfons Arús, Xavier Martín, Josep Maria Bachs, Xavier Guix, Miquel Murga, Toni Peret, Fernandisco i Albert Malla.
La nit dels ignorants de Carles Cuní.
Carles Cuní va presentar “La nit dels ignorants” durant 9 anys, del 1887 fins el 1996. El nom li va donar Josep Cuní, en aquell moment cap de programes de Catalunya Ràdio. Carles Cuní li va donar forma i una identitat pròpia on els protagonistes eren els oients. Els hi donava pas amb aquell mític “El nom?” i els deixava parlar. “La nit dels ignorants” era el google del passat i la companyia de molts catalans més enllà de la mitja nit. El programa encara continua, després d’alguns parèntesi i canvis de presentador.
Cuní no abandona mai la ràdio. Amb Miquel Calçada funda el Grup Flaix.
Recorda Carles Cuní a “La nit dels ignorants”. Era l’any 1991.
