L’entitat Records Republicans organitza, cada 14 d’abril, un acte d’homenatge als tres alcaldes republicans que van haver de marxar a l’exili després de la Guerra Civil, Eduard Simó, Marcel·lí Garriga i Josep Rosselló. Enguany, l’habitual ofrena floral ha tornat a la galeria d’alcaldes i alcaldesses després del canvi de l’any passat a causa de les obres que s’estaven fent a la recepció de l’Ajuntament.
L’ofrena floral fa anys que es fa a Tiana gràcies a la iniciativa de dos tianencs: en Josep Maria Toffoli, historiador del poble, i la Carme Cussó, familiar de Josep Rosselló. Amb el temps, l’entitat ha anat creixent i sumant a nous membres, com el periodista Enric Canals, fill de Josep Canals, que va haver de marxar del país perquè havia defensat la República.
Durant l’acte, Toffoli ha demanat als regidors i regidores el retorn del nom de Carrer Llibretat a l’actual Carrer Antoni Clapés i la petició d’un referèndum per escollir entre monarquia i república:
Per la seva banda, la Carme Cussó ha volgut recordar a Josep Rosselló i, sobretot, la seva família, que viu a França:
Els Ajuntaments de Tiana i Montgat van organitzar el passat 26 de febrer un acte conjunt de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que reconeixia la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions dictades per causes polítiques a Catalunya entre els anys 1938 i 1978. L’alcalde de Tiana, Isaac Salvatierra, ha dit que amb l’acte d’aquest 14 d’abril, s’ha homenatjat a les altres víctimes, tant els tres alcaldes com la resta de tianencs i tianenques que van haver d’exiliar-se després de la Guerra Civil:
L’acte s’ha complementat amb un dinar al Casal.
Qui eren els tres alcaldes homenatjats
Els alcaldes homenatjats són l’Eduard Simó, que va ocupar el càrrec des del juliol de 1933 fins a l’octubre d’aquell mateix any; en Marcel·lí Garriga, que va prendre el relleu fins al febrer del 1934; i, per últim, en Josep Rosselló, que va ocupar el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del 18 de juliol del 1936 fins al 31 de gener del 39.
Eduard Simó i Notó.- 18.07.33 a 17.10.1933
És l’alcalde a partir de la segregació de Montgat. Quan en Casanovas passa a ser alcalde de la població segregada de Montgat el 17 de març del 1933, ell es queda l’alcaldia com a més votat a Tiana. Va ser cap d’Esquerra Republicana a Tiana i del Ateneu Tianenc. Conegut per Simó el dels porcs, per la seva granja. Simó va ser Cap dels serveis tècnics d’agricultura de la Generalitat de Catalunya. Va dimitir com a Alcalde de Tiana 3 mesos després de ser alcalde. Quan va començar la guerra va marxar exiliat a Aix Provence (França). Va tornar als anys 60 a Catalunya, més concretament a Gelida i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys. No va tornar mai per Tiana.
Marcel·lí Garriga Bassas 17.10.1933 a 1.02.1934
Nascut a L’Ametlla del Vallès, en total eren 14 germans. Als 9 anys va a viure a Barcelona. La seva primera relació amb Tiana és per treballar a Can Vilà, després treballa de Recader amb Peret Cussó i Pepep Vila. També va fer de comerciant de pèsols i patates. Dintre del poble va ser Fou president del CCE Tiana i de l’orfeó: Va exercir de Jutge de Pau. A l’exili va marxar a Montpeller i va acabar en un camp de concentració. Va morir a l’exili l’any 1977 l’11 de setembre als 87 anys. Enterrat a França.
Josep Roselló Pujades del 19 juliol 1936 a 31.01.39
Sens dubte, si parlem dels tres alcaldes republicans, cal parlar de Josep Roselló. El que tothom recorda. Rajoler de professió, ocupa el càrrec d’alcalde durant la Guerra Civil, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana. Ell és el que evita molts aldarulls al poble i conjuntament amb Candid Balín es converteixen en dos homes molt importants a Tiana durant la Guerra Civil. Roselló signa com a alcalde els bitllets emesos a Tiana el 1937 per tal de pal·liar l’escassetat de moneda fraccionària. Marxa a l’exili a Montpeller França on mor l’any 1988. Tot i això les seves restes descansen al cementiri de Tiana.