Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

“Las horas huecas” de Ferran Vallespinós: les ferides d’una guerra que perduren en el temps

Aquest diumenge 23 d’abril el centre de Tiana s’omplirà de Sant Jordi per acollir la fira de l’ACIST. Un dia abans, però, el dissabte 22, ja es podrà gaudir d’aquesta festivitat a la biblioteca amb un matí ple d’activitats. Ho explica la directora de Can Baratau, Pilar Aznar:

 

El matí inclourà la presentació de diversos llibres d’autors locals, entre ells “Las horas huecas” (RBA, 2022), de Ferran Vallespinós. Parlem amb ell per conèixer més sobre la seva segona novel·la.

A “Las horas huecas”, Vallespinós utilitza la història fictícia d’en Manuel, un alcalde socialista d’un petit poble del Baix Aragó al qual li toca gestionar l’esclat de la Guerra Civil; i la del seu fill Manuel, que acaba passant per l’exèrcit republicà, els camps de refugiats i la Resistència francesa i els maquis; per explicar fets històrics reals:

 

Com a exalcalde de Tiana, en Ferran Vallespinós comparteix amb en Manuel haver estat alcalde socialista. Més enllà d’aquesta coincidència, però, ha bolcat alguna cosa seva en el personatge?

 

Les històries dels dos Manuels compten amb personatges que, més enllà de bàndols, reflecteixen com les situacions extremes fan aflorar el pitjor (o el millor) de la condició humana:

 

L’autor explica que per escriure la novel·la ha necessitat fer un gran treball de documentació:

 

De fet, ha aprofundit tant en el tema que, actualment, està escrivint una tesi:

 

La novel·la comença amb l’Alzamiento militar del juliol de 1936 i arriba fins als nostres dies, posant de manifest com les ferides d’una guerra perduren en el temps. “80 anys després, la gent encara té por de xerrar” diu en Ferran:

 

Unes ferides que es fan encara més profundes en pobles petits com el de la novel·la:

 

Vallespinós aconsegueix fer aquest viatge temporal gràcies al personatge del Sergi, un professor universitari que es troba en el present i que investiga la història del Manuel:

 

El missatge final que planteja la novel·la és que el temps reservat a la barbàrie, la guerra i la venjança són “horas huecas”, buides de sentit.