El 22 de setembre de 2017, la Sala Albéniz va acollir l’estrena d’Aires al cim, el documental que narra tot el trajecte del Club Excursionista de Tiana i l’Agrupació d’Amics de la Sardana fins a aconseguir que dotze dels seus integrants ballessin la sardana Tiana, de Francesc Mas Ros, al cim d’una de les agulles de Montserrat, la Gorra Marinera.
Deu anys després, la mateixa sala tornarà a acollir la projecció d’aquest documental. Serà el dilluns 14 de setembre, coincidint amb la Festa Major de Sant Cebrià, a les vuit del vespre. A més, aquest desè aniversari vindrà acompanyat d’una exposició fotogràfica que s’inaugurarà aquest dimecres 9 de setembre a Can Baratau i que es podrà visitar fins al dia 26. “També hi ha un petit acte que farem de celebració les persones més properes”, explica la Núria Minoves, una de les dotze persones que van escalar fins al cim de la Gorra Marinera:
Perquè aquestes dotze persones poguessin aconseguir aquesta fita, però, “va treballar moltíssima gent”, recorda la Núria. “Va haver-hi una implicació per part de molta gent, tant del món d’escalada com del món sardanista”:
Aquesta cooperació quedarà reflectida en l’exposició que es farà a Can Baratau, on no només es podran veure fotografies de la pujada i la ballada, sinó que també es mostraran tots els elements que van fer-ho possible:
A més, la inauguració es farà amb una cinta que serà una veta d’espardenya i un cordino d’escalada, “una simbologia dels dos mons que es van unir en aquell moment”, diu Minoves:
Tot va començar amb vídeo d’uns castellers fent un castell a dalt d’una agulla. El llavors president del Club Excursionista de Tiana, el Xavi Rodrigo, el va veure i va traslladar-li a la Leles, presidenta de l’Agrupació Amics de la Sardana de Tiana, la idea de fer-ho ballant una sardana. “No es va trigar gens a què la cosa arrenqués”, recorda la Núria. El procés de preparació va durar més d’un any, perquè va caldre preparar els participants en tècniques d’escalada i de dansa:
“Des del primer moment vaig tenir clar que tots els que pujarien a ballar ho havien de fer a la perfecció, ja que quedaria gravat a la història, no només de Tiana, sinó de Catalunya”, explica la Leles. “I sí, ho vàrem aconseguir, les sis parelles varen interpretar la sardana Tiana com una colla de competició!”, assegura:
El dia escollit per dur a terme l’escalada i la ballada al cim de l’agulla de Montserrat va ser el 22 de maig de l’any 2016. “Va venir un autocar i mig de gent del poble”, recorda la Núria. “Això va ser molt important, perquè ens sentíem tan acompanyats, els dotze que érem allà dalt…”, assegura. “És de les coses més emocionants que he viscut en la vida”:
Tot el grup que va poder viatjar aquell dia a Montserrat van celebrar la fita ballant sardanes al monestir, al so de la Cobla Marinada. Una experiència que la Núria i la Leles no oblidaran:
“Jo vaig poder fer un parlament a l’ofici de l’església de Montserrat”, afegeix la Leles:
La boira, però, va impedir que el moment de la ballada es pogués veure amb claredat. És per això que, al juliol, els dotze escaladors i balladors van haver de tornar per repetir-ho. “Tant un dia com l’altre, tots dos dies, en el moment que ho realitzàvem, vam tocar el cel”, diu la Núria:
“[El documental] s’ha de veure i l’hem d’anar fent i repetint perquè és un manifest del nostre poble amb un tema que és també nostre”, diu la Leles:
Van notar un abans i un després entre ambdues entitats després d’aquesta fita conjunta? “Suposo que sí que hi ha hagut una unió encara més forta de la que podia haver-hi”, reflexiona la Leles:
“Tots vam quedar malalts per la sardana i per l’escalada”, acaba dient la Núria:
