Àlex Rosa, portaveu municipal de la CUP a Tiana, considera que l’arxiu de la causa contra l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), per no haver despenjat l’estelada del balcó de l’Ajuntament d’aquella ciutat, és “el que calia que passés”. Ho ha explicat a La Local:
L’arxiu de la causa s’ha conegut aquest dimecres. A la interlocutòria, el jutge argumenta que l’exhibició d’una estelada a la façana del consistori, en aquell cas de Berga, no es pot entendre com un “acte de propaganda”. Argumenta que la seva exhibició “no és una opció política atribuïble a una sola candidatura, sinó a diverses”. Ara, les parts podran recórrer aquest arxivament.
Per l’arxiu d’aquesta causa i pel moment de “processisme” que estem vivint, afirma Rosa, “estaria bé” que l’Àrea de Transició Nacional de l’Ajuntament de Tana es pronunciés:
Àlex Rosa creu també que aquesta resolució judicial “crea un precedent pel que fa a l’actual repressió política”.
Què diu el jutge del cas Venturós
A la resolució del cas Montse Venturós, el magistrat recorda que un delicte electoral s’ha d’entendre quan es realitza una campanya encaminada a obtenir el vot per una candidatura en concret. Pel que fa la desobediència a l’autoritat, el magistrat argumenta que no hi va haver una “negativa franca, clara, patent, indubtable, indisimulada, evident o inequívoca” de la investigada per retirar la bandera estelada quan l’Ajuntament va ser requerit per fer-ho i considera que només va haver-hi “passivitat”.
L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va ser detinguda el passat 4 de novembre per portar-la a declarar davant del jutge després que desobeís dues citacions judicials i es negués a anar a declarar als jutjats de la capital del Berguedà. Els fets investigats fan referència a la no retirada de l’estelada que hi ha penjada a l’Ajuntament de Berga durant les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre del 2015.
El magistrat recorda que la Junta Electoral va requerir al consistori que es retirés la bandera estelada, tot i que finalment van ser els Mossos d’Esquadra qui les van treure de la façana de l’Ajuntament.
El magistrat argumenta que l’exhibició d’una estelada a la façana de la casa consistorial no es pot considerar un “acte de propaganda” per diversos motius. En primer lloc, el jutge explica que els actes de propaganda són únicament aquells que es realitzen per captar sufragis a favor d’una candidatura que es presenti a uns comicis determinats. A més, afegeix que, segons la norma, els actes de propaganda són aquells que s’orienten a “obtenir vots a favor d’una candidatura concreta, i no d’una orientació política o tendència política compartida per diferents candidatures”.
En aquest punt, el jutge considera que la crida a l’abstenció o a la participació en uns comicis tampoc es pot considerar un delicte perquè “no suposa un acte de captació de sufragis a favor d’una candidatura concreta”. Per tant, argumenta, “per la mateixa raó tampoc es pot considerar un delicte l’exhibició d’una bandera estelada, ja que l’independentisme de Catalunya no és una opció política atribuïble a una sola candidatura, sinó a diverses”.
Per exemplificar-ho, el magistrat cita que els partits que defensaven la independència als comicis del 27 de setembre van ser Junts pel Sí i la CUP, mentre que a les eleccions del 20-D es van presentar amb aquests postulats partits com ERC o Democràcia i Llibertat.
A la interlocutòria, el magistrat explica que aquestes raons ja serien suficients per excloure els fets d’un delicte, però afegeix que “la formació política en què milita la investigada (CUP) és notòriament sabut que no només no va concórrer als comicis del 20 de desembre de 2015, sinó que a més va propugnar l’abstenció, de manera que difícilment es podria entendre que voldria afavorir a una o diverses candidatures”.
Pel que fa al possible delicte de desobediència a l’autoritat, el jutge també considera que Venturós no va incórrer en aquesta tipologia penal perquè, segons ell, no va haver-hi una “negativa oberta a no dur a terme l’ordre en qüestió”.
El jutge, a més, explica que el requeriment que va fer la Junta Electoral en relació a la retirada de l’estelada no es va dirigir directament a l’alcaldessa, sinó a l’Ajuntament de Berga. Davant d’aquest fet, el magistrat argumenta que com que l’alcaldessa no va ser la destinatària directa del requeriment ni tampoc se li va notificar personalment “de cap manera és possible inferir que la investigada hagués pogut incórrer en una negativa contumaç i rebel al compliment d’allò que havia acordat la Junta Electoral”. En aquest sentit, el jutge creu que en l’actuació de Venturós “només s’hi pot apreciar passivitat”.
