La cinquena edició del Tiana Negra donarà el tret de sortida el proper divendres 20 de gener a les 19:00. I ho farà amb un homenatge a un dels escriptors catalans més importants del gènere de “lladres i serenos”: Andreu Martín.
Martín, més enllà del seu homenatge, assegura que ja era hora que hi pogués assistir a una edició del Tiana Negra. Segons l’autor, aquest tipus de festivals són essencials per a la literatura perquè impulsen la producció en “un àmbit cultural ingrat”, on l’èxit es valora cada vegada més per la quantitat de diners que es guanyen.
A més, també destaca la virtut de què el Tiana Negra se centri només en les novel·les escrites en català, ja que, segons ell, és molt important defensar aquesta llengua davant la gran producció que es fa en castellà.
Pel que fa a la trajectòria professional de l’Andreu Martín, l’escriptor assegura que ell va néixer “predisposat al gènere negre” per una sèrie “d’elements familiars, de gust personal i d’iniciació cultural”. De fet, els seus inicis com a guionista de còmics als anys setanta ja van estar molt vinculats a aquest gènere.
Del còmic va passar al cine. Dos sectors que, segons Martín, estan molt vinculats, perquè escrius guions “que després es converteixen en imatge”. Tot i així, a tots dos qui té l’última paraula és una altra persona: el dibuixant, en el cas dels còmics, i el director, en el cas del cinema. Una última paraula que pot “trair la idea inicial” del guionista.
Va ser per aquest motiu que Andreu Martín va acabar “derivant a la novel·la”, on ell tenia el control artístic sobre les seves obres. Això si, es va mantenir vinculat al gènere negre. De fet, actualment, ja ha escrit més de cinquanta novel·les policíaques. Una producció prolífera que, per ell, continua sent un joc.
Segons Martín, el més interessant de la novel·la negra és que permet que una societat molt aliena a la delinqüència s’apropi a aquest món paral·lel.
Per aquest motiu, creu que és molt important que els joves llegeixin novel·la negra i, així, prenguin consciència d’aquest món aliè, ja que seran ells els que “hauran d’administrar” la societat en un futur proper.
I, per posar el seu granet de sorra i difondre la novel·la negre entre el jovent, Martín va iniciar la sèrie Flanagan al 1988, juntament amb el seu amic Jordi Ribera. Una sèrie que, inicialment, havia de començar i acabar amb No demanis llobarro fora de temporada, però que es va estendre quan aquesta novel·la va guanyar el Premi Nacional de Literatura. Un guardó que, segons Martín, van rebre amb “gran sorpresa”.
Andreu Martín assegura que, després de tants anys escrivint, li quedem menys fites per assolir. Tot i així, encara continua gaudint cada vegada que comença un nou projecte. És per això es veu “escrivint per sempre”.
