La ballada de sardanes amb la cobla Maricel organitzada per l’Agrupació Amics de la Sardana de Tiana amb motiu de la Festa Major petita ha comptat aquest dissabte 13 de juny amb la presència de dues dones compositores que han rebut un reconeixement aquest 2026: l’Anna Abad i la Montserrat Pujolar.
Per una banda, la sardana de l’Anna Abad, ‘Galanesa’, ha estat guardonada en els Premis Preludi, el relleu del que era conegut com la Sardana de l’any, dins de la categoria d’Audiència. La Gran Final va tenir lloc el passat 30 de maig al Teatre de la Garriga. “Sempre m’he sentit molt estimada en el món de la sardana, la gent sempre m’ha encoratjat a seguir i porto molts anys escrivint, per tant, aquest premi em va emocionar moltíssim”, diu:
“Per a mi és molt especial la relació que tinc amb Tiana, perquè va ser un dels primers indrets on em van convidar com a compositora”, explica. “Jo en aquell moment era molt jove, tenia 15-16 anys” recorda:
L’Anna posa en relleu la riquesa i la tímbrica que hi ha darrere una formació com és la cobla. “No es troba enlloc més al món i crec que l’hem d’explotar i l’hem de fer valdre i l’hem de posar on mereix”, diu.
Per altra banda, la Montserrat Pujol rebrà aquest 2026 la Medalla d’Honor de Barcelona. El Consell plenari d’Horta-Guinardó va presentar la proposta d’atorgament el passat 21 de maig per haver contribuït “de manera decisiva a mantenir viva la música per a cobla, amb una obra que es toca i es balla arreu de Catalunya en concerts, aplecs i ballades”:
Pionera com a dona compositora, destaquen com va ajudar a obrir camí des dels inicis de la seva trajectòria i com ha reivindicat el paper de les dones en la creació musical. La seva primera sardana la va compondre l’any 1978, Mil anys del Monestir de Ripoll, escrita en versió coral per a ser cantada el dia de la Concentració dels Cors Clavé amb motiu del Mil·lenari del Monestir:
Després d’aquesta primera sardana, la Montserrat explica que “em vaig adonar que no hi havia cap dona que fes sardanes, i llavors em vaig veure com una mica, entre cometes, obligada a continuar fins que hi haguessin dones”:
Les seves composicions sonen a Tiana des de fa anys, gràcies, sobretot, a la tasca de visibilització que ha exercit la Leles. “La Dolors ha sigut l’ànima de tot el que passa de sardanes a Tiana”, acaba dient:
En aquesta línia, en Joan Teixidor, director i presentador del programa dedicat al món de la sardana “La dansa catalana” i encarregat de presentar la ballada de la Festa Major petita, ha destacat com Tiana ha sigut pionera a donar espai i visibilitat a les dones compositores:
