Aquest dijous 16 de setembre s’ha donat el tret de sortida a la Festa Major de Sant Cebrià amb els pregons protagonitzats pel Consell d’Infants i el CCE Tiana. Durant la celebració d’aquest últim, es va produir una xiulada a l’alcaldessa per part de tianencs i tianenques que estaven en desacord amb el ban publicat el dia anterior.
Aquest ban disposava que “per raons de seguretat ciutadana i per evitar molèsties als veïns” els parcs del Doctor Mascaró, Doctor Barraquer i la Plaça Salvador Espriu es tancarien les nits del 17 i 18 de setembre.
La decisió es justificava perquè “des de fa anys”, els veïns de la zona “han formulat queixes a l’ajuntament pel soroll existent fins a altes hores de la matinada” durant els dies de Festa Major. A més, afegia que aquestes celebracions provocaven una “gran quantitat de residus” que provocaven l’ampliació del servei de neteja viària.
A l’escrit s’especificava que l’article 78 de l’Ordenança de convivència ciutadana preveu que el consistori “podrà limitar, per raons de seguretat ciutadana, pel fet de produir-se molèsties reiterades als veïns, per la comissió de reiterats actes incívics/vandàlics, així com per raó de protecció dels béns i instal·lacions, l’estada a determinats espais i parcs públics, fixant horaris de lliure utilització.”
Davant d’aquesta decisió, doncs, alguns tianencs i tianenques es van organitzar i van fer una cassolada durant el discurs de l’alcaldessa. Portaven, també, algunes pancartes reivindicatives que deien “respecteu el gaudir dels veïns”, “els parcs seran sempre nostres” o “si voleu un poble dormitori poseu-vos-hi supositoris”.
Aquest divendres 17 de setembre, l’endemà d’aquesta xiulada, l’Ajuntament de Tiana ha publicat un comunicat explicant que durant la lectura del pregó “es va produir un llançament d’objectes que van acabar causant lesions”.
A l’escrit, el consistori condemna “l’acte violent” i manifesta que “la Festa Major és un espai de celebració, de convivència, de tolerància i de llibertat d’expressió, però el que mai hi té cabuda és la violència en cap de les seves formes”. Per acabar, diu que “tot es pot discutir, tot es pot debatre, però en un context de diàleg i mai amb l’ús de la força i la violència”.