El canvi de data -del 30 d’abril a l’endemà, 1 de maig, per previsió de pluja- no ha estat un problema: la 3a Festa dels Racons ha congregar quasi 600 persones a places, placetes, racons i raconets de Tiana.Un dels objectius, redescobrir Tiana als propis tianencs i tianenques, s’ha complert sobradament, expliva una de les organitzadores, l’Anna Molas:
Aquesta és la crònica que en fa el periodista Martí Francàs, que aquest diumenge ha assitit a un dels passis:
A les 5 de la tarda s’agrupen unes 100 persones a la plaça de l’església de Sant Cebrià. Hi ha des de nens de poc més d’un any fins a jubilats, passant per tot el ventall d’edats. Els membres de l’organització reparteixen els tiquets i organitzen el públic: “els més petits davant i els més alts darrere si us plau”. Fan una petita introducció, on expliquen el recorregut i demanen que es comprin les bosses de la Festa dels Racons per finançar-la.
Baixem les escales fins al Jardí de la Delfina, on ens ofereixen un espectacle de claqué. Mentre dura l’actuació tothom està en silenci, com si els cops de peu sobre l’escenari fossin un encanteri. Quan acaba hi ha un fort aplaudiment i baixem cap al següent racó, a la font de Can Comas. Allà espera, assegut en un balcó, un home amb una guitarra acústica. Es posa a tocar i trena una història amb el seu company i un titella que torna a deixar bocabadat el públic.
El camí riera avall s’interromp amb una dona tocant el clarinet. Un fil de música calmat i tranquil que es trenca amb l’entrada de saxofons, tambors, trompetes i més clarinets, que donen un bon ensurt als assistents. El soroll es converteix en música i ens acompanya en la
baixada per les escale, cap a les cases de la Riera d’en Font.
Un cop allà ens trobem amb 5 espectacles més. Un amb una noia, unes caixes i un instrument fet amb material reciclat. El següent és un monòleg que comença de manera estranya i acaba amb un somriure melancòlic. Seguim endavant i trobem una poetessa i un home que toca la guitarra per acompanyar-la. El següent és un escenari bohemi, de principis del segle XX: un número que semblava absurd acaba sorprenent a tothom.
El concert acaba al parc Joan Armengol, on es fa un concert dels Bandabòlit i on després actuarà un DJ fins que, en paraules del conductor del passi, “ens facin fora”.
La 3a Festa dels Racons també ha assolit un altre dels seus objectius: no haver estat deficitària. Anna Molas:
Les organitzadores, malgrat tot, segueixen buscant un patrocinador general que les alliberi, expliquen, de la feina de buscar finançament.
