El Congrés dels Diputats ha donat aquest dijous llum verda definitiva a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local gràcies a la majoria parlamentària del Partit Popular i al suport del PNB i d’UPN. La llei retalla competències de sanitat, educació i serveis socials dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants -com és el cas de Tiana- i les traspassa a les comunitats autònomes. La nova norma ha estat rebutjada per la resta dels grups de l’oposició entre els quals hi ha Convergència i Unió que, després de dos intents de negociació, no ha aconseguit arribar a cap acord amb els populars. La federació plantejava que la llei catalana prevalgués sobre l’espanyola a Catalunya argumentant les competències que recull l’Estatut. El PSOE ja ha anunciat que recorrerà la llei al Tribunal Constitucional amb el suport de 1.160 ajuntaments de tot l’Estat.
La diputada d’ERC, Teresa Jordà, ha denunciat que amb l’aprovació d’aquesta llei el govern espanyol dóna una passa més cap al seu “ideal d’estat unitari”, i ha advertit que “no sé si són conscients que Catalunya també fa una passa més per a la proclamació de la república catalana”. Per a Jordà, la nova norma suposa un dur atac a l’autonomia local ja que “retalla en democràcia i allunya el poder de la ciutadania”. Així mateix, ha afegit que disminueix la capacitat de decisió de les entitats locals i ha criticat que s’estableixen nous i complexos mecanismes de control i de rendiment de comptes. “Es tracta d’una llei que neix des de la més absoluta desconfiança cap als governs locals situant l’estat en posició de tutel·la”, ha sentenciat.
El diputat de CiU, Carles Pàramo, també ha denunciat que la reforma de l’Administració Local suposa “un atemptat” contra les competències que s’estableixen a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. També ha lamentat que s’hagin respectat els estatuts de Navarra i del País Basc i que no tingui en compte la normativa catalana i s’ha acabat preguntant si no és una acció “per castigar exemplarment els díscols catalans”. Per a Pàramo, la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local contribueix a millorar la “poció de l’independentisme” i ha remarcat que “no és bona ni per a Catalunya ni per a la resta de l’estat”. Finalment, ha dit que aquest text és una “traïció als municipis, una traïció a Catalunya i un insult a la intel·ligència”.
El PSOE la derogarà si governa
El PSOE ha assegurat que derogarà la llei quan canviï la majoria parlamentària i que la recorreran davant el Tribunal Constitucional per tres vies: a través del suport d’almenys una cinquantena de diputats i senadors, de les Comunitats Autònomes i dels ajuntaments. Així ho ha explicat el diputat socialista, Gaspar Zarrias, que ha expressat el rebuig “total i frontal” del seu grups al que ha definit com a “major intent de destrucció de les entitats locals, de les bases de la democràcia i de l’estat del benestar”. “No és la reforma que necessiten les nostres entitats”, ha remarcat.
El portaveu adjunt del PP al Congrés, Jesús Merino, ha negat que hi hagi “unanimitat” en contra del text ja que, al seu parer, la majoria de les CCAA i dels ajuntaments li han donat suport. “Era i és necessària aquesta reforma”, ha subratllat Merino, i ha retret als socialistes que no hagin fet res per als ajuntaments en vuit anys “més que portar-los a la ruïna”. “Vostès insultin, menteixin i nosaltres seguirem millorant la qualitat de vida dels ciutadans”, ha dit Jesús Merino al grup socialista, i ha considerat que la reforma local és una “garantia” per al municipalisme i per als serveis públics. Finalment, ha retret al PSOE que només hagi tractat de vetar la llei i que “no hagi presentat una sola esmena amb idees”.
El Congrés rebaixa el contingut inicial de la llei
La reforma de l’Administració s’ha aprovat definitivament després d’un any i mig de treball sobre un text que, inicialment, contemplava la possibilitat de suprimir municipis, la reducció del número de regidors, l’eliminació de sous en les poblacions més petites o la imposició de l’anomenat ‘cost estàndard’ per a aquells municipis que volien seguir prestant determinats serveis.
La nova norma imposa el compliment de la suficiència financera a totes les administracions locals i les obliga a aconseguir costos eficients en la prestació de serveis. També reforça el paper de les diputacions per tal de fer complir aquests objectius a les poblacions de menys de 20.000 habitants. Així mateix, s’imposen topalls a les retribucions dels alcaldes i es limita el número d’assessors que poden contractar els ajuntaments.
