Bona part de Tiana és muntanya i què millor que aprofitar els recursos que ofereix. Gràcies als dos microclimes que té el municipi hi podem trobar diverses varietats de bolets. El tianenc Pere Sánchez ens explica quins bolets hi tenim.
La tardor és l’època clau per anar a buscar bolets. Però això no vol dir que fora d’aquesta estació no hi puguem anar.
Els bolets només surten si es donen les condicions necessàries, que són: la pluja, que és el factor bàsic i fonamental, la humitat i que no faci calor. Sempre que es donin aquestes condicions i no faci fred ni vent sortiran bolets.
Salta a la vista que els bolets són éssers molt capritxosos i sensibles. Un cop surten, els boletaires o principiants han de tenir present un seguit de qüestions:
Abans de sortir a collir bolets és molt aconsellable informar-se, comprar llibres o fer recerca per la xarxa per tenir les nocions bàsiques. Les associacions micològiques també us en poden informar.
A més, els Mossos d’Esquadra recomanen seguir els consells de precaució i seguretat que són:
– Planificar bé l’excursió.
– Abans de sortir, tenir en compte l’estat del temps. Si el pronòstic no és bo, millor desistir d’anar a buscar bolets. Recordar que, a la muntanya, les condicions meteorològiques poden empitjorar de forma sobtada.
– Adeqüar el vostre equipament (roba, calçat…) a l’activitat. Es recomana anar al bosc amb roba vistosa, de colors vius -com el taronja o el groc-, perquè facilita la localització en cas de pèrdua.
– És recomanable portar una mica de menjar, com fruita seca, aigua i un telèfon mòbil. Per anar a collir bolets, és millor no anar sol.
– Conèixer la zona on buscar els bolets, així com les seves vies d’accés. És bo prendre punts de referència per orientar-se -són bons punts de referència, per exemple, el lloc on estacioneu el cotxe, una línia elèctrica o un rierol d’aigua-.
– No apurar el temps de l’activitat. Dins del temps total que hi teniu pensat dedicar, comptabilitzar també el temps a fer el camí de tornada, per no marxar quan fosquegi.
– En cas de necessitat, trucar als equips d’emergències, a través del telèfon 112. Un cop comunicada la vostra posició, es aconsellable no moure’s del lloc fins al contacte amb el personal de recerca.
Cal tenir precaució i prudència al bosc per evitar perdre’s. El rescat de cada boletaire perdut al bosc costa una mitjana de 2.200 euros a la Generalitat, xifra que inclou els recursos humans utilitzats, els vehicles terrestres i els helicòpters.
També s’ha de tenir clar quina espècie es vol buscar perquè no a tots els indrets hi trobem els mateixos bolets.
Un cop a la muntanya, trobar els bolets no és gens fàcil. A Tiana s’amaguen molt, en canvi al Pirineu són més vistosos. També depèn de l’espècie; el rossinyol i el camagroc s’identifiquen fàcilment, en canvi, el rovelló s’amaga molt bé. Per trobar-los s’ha d’aixecar la pinassa i buscar a prop dels arbres.
És molt important conèixer les espècies abans de collir-les. En cas de no saber de quin bolet es tracta, és millor no collir-lo o consultar a un expert.
Sobretot, és millor arrencar el bolet i no tallar-lo perquè és necessari veure els anells ja que contenen molta informació i ajuda a saber si és verinós o no.
Abans d’ingerir qualsevol bolet, cal assegurar que no són verinosos. Si són bons, hi ha moltes receptes per cuinar un àpat de tardor deliciós.
