Els periodistes i els policies són els principals protagonistes de les novel·les negres. La seva vocació d’investigadors els converteix en els personatges perfectes per aquest tipus de llibres. Però, tot i així, fins a quin punt s’assemblen aquests personatges ficticis als autèntics periodistes i policies?
Aquesta és la qüestió en la que s’ha volgut centrar la segona jornada del Tiana Negra. En primer lloc, amb una taula rodona dedicada al periodisme d’investigació, on Jordi Borràs, Gemma Garcia, Laura de Andrés i Federico Vázquez han pogut presentar els seus llibres de no ficció. Unes publicacions que parlen de temes tan diversos com l’aluminosi o l’especulació econòmica que ens va portar a la crisi.
Jordi Borràs, que ha aprofitat l’ocasió per presentar la seva novel·la Desmuntat Societat Civil Catalana, està content de què els llibres de no ficció comencin a gaudir del seu propi espai en els festivals de literatura. Per la seva banda, creu que és “una manera molt intel·ligent d’ampliar el Tiana Negra”, ja que suposa una bona eina de promoció per algunes històries que són més desconegudes i que, avui en dia, són difícils de difondre a través dels grans mitjans de comunicació.
Durant la taula rodona, els ponents han assegurat que hi ha molts paral·lelismes entre les obres periodístiques i les novel·les negres, ja que en els dos casos s’intenta fer una certa crítica social. Tot i així, Borràs considera que els crims o les injustícies que es denuncien en les històries reals sempre són pitjors que en la ficció.
Els policies també escriuen
Però els periodistes no són els únics que creuen que la realitat supera la ficció. Un dels participants de la taula rodona de policies que s’ha organitzat enguany, Pere Cervantes, ha afirmat que, a la seva feina, a vegades passen coses que superen a la imaginació dels escriptors.
Potser aquesta font d’inspiració i la passió pel seu ofici han estat els responsables de que Cervantes sigui un gran aficionat de la novel·la negra. Una afició que li ha impulsat a endinsar-se en el gènere amb la seva última novel·la: No ens deixen ser nens
La seva experiència dintre del cos de la Policia Nacional, a més, li aporta un gran avantatge a l’hora d’escriure aquest tipus de novel·la, ja que coneix perfectament tots els procediments policials. Tot i així, assegura que, per si sol, això no és suficient i que també es necessita un fort component de creativitat.
El que si té clar Pere Cervantes és que les seves novel·les tracten qualsevol tema “sense tabús” i que pretenen acabar amb una imatge dels policies que encara és vigent en el gènere negre i que, segons ell, està obsoleta.
Sembla doncs que els paral·lelismes entre realitat i ficció quan parlem de crim i injustícies són relatius. Existeixen en els elements bàsics però, al contrari del que es pugui pensar, la premissa que s’ha defensat durant tota la tarda és que el món real supera cada dia a la imaginació dels autors.
El debat més polític del Tiana Negra
Entre tots aquests periodistes i policies que es dediquen a escriure llibres, han aparegut a més els polítics que també ho fan. En concret, dos: l’alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot, i el regidor de Berga per la CUP, Francesc Ribera. De la seva participació n’ha sortit el segon combat literari de boxa del Tiana Negra. Una experiència que, per Ribera, ha estat molt gratificant.
A les cinc rondes d’aquest any, els dos combatents han debatut, entre d’altres temes, sobre quin és el gènere que es barreja millor amb la novel·la negra i sobre la importància de la denúncia i l’humor a la literatura negra. Un enfrontament que ha fet riure i aplaudir al públic, que amb els seus vots ha proclamat com a guanyador a Damià del Clot.
