La Festa Major de Sant Cebrià d’aquest 2026 es farà del dijous 10 al dimecres 16 de setembre. Enguany, el tret de sortida el donaran els nens i nenes del Club Esportiu Fes Tri Tiana amb el pregó infantil, que faran dijous a dos quarts de sis de la tarda al Parc de l’antic camp de futbol; i els pallassos tianencs de Pallassos Sense Fronteres, que faran el pregó previ al Toc d’Inici des del balcó de l’Ajuntament de Tiana a dos quarts de deu de la nit.
Concretament, el pregó el protagonitzaran l’Albert Grau “Denguito”, el Moi Queralt, el Maus, el Lluc Armengol i Fàbregas, l’Oriol Liñán «Fúfur» i l’Skate, sis pallassos tianencs que han participat en les expedicions de l’ONG presidida per Tortell Poltrona. L’Ajuntament els ha escollit per fer un pregó per la pau, amb un missatge local, però també universal, en un context de conflictes bèl·lics a diferents països del món.
“Pallassos Sense Fronteres m’ha donat moltes coses […] i una de les coses que m’ha donat és conèixer els pallassos d’aquí de Tiana amb els que farem el pregó”, explica l’Albert Grau, que forma part de l’organització des de l’any 2005:
Tots sis van formar part de l’expedició que va viatjar al Perú l’any 2007 després del terratrèmol de magnitud 7,9 que va tenir lloc el 15 d’agost a la costa sud del país. El Moi, el Lluc i en Maus expliquen que per a ells va ser la primera. “És potser una de les experiències més enriquidores que he tingut a la vida, a tots els nivells”, diu en Lluc:
En Moi assegura que estan “molt contents de poder explicar el que és Pallassos Sense Fronteres i la feina que fa”:
Per altra banda, en Maus diu que estan molt il·lusionats perquè confiar el pregó a uns pallassos “és com dir que anem a apostar pel riure i anem a apostar per l’alegria”:
És per això que durant el pregó hi haurà espai per a la reflexió, però també per la festa. De fet, els acompanyaran els Bandabòlit, una banda amb esperit pallasso “que diu que sí i que s’adapta a tot”, diuen. “El riure és necessari, també, aquí a Tiana”, afegeix l’Albert:
Tots quatre van arribar a ser pallassos passant per camins diferents. Al final, però, “les nostres inquietuds artístiques i emocionals acaben portant a que el pallasso és el que més s’apropa al que tu vols expressar o al que tu vols dir”, explica en Lluc:
En el seu cas, “l’amor em ve de família, tot i que a la meva adolescència volia ser qualsevol cosa menys pallasso”, confessa:
En Moi també destaca la influència d’en Joan Armengol i Moliner i Can Boter en la seva decisió:
Tot i que “tinc la sensació que no ho tries, sinó que ho acceptes”, diu. “Hi ha un punt de dir, ah, vale, és que soc pallasso”:
“És com si vols ser músic, però no saps quin instrument vols tocar, i hi ha un dia que toques aquella tecla, i dius, hòstia, aquesta m’agrada molt més”, afegeix en Maus:
“T’hi veus dintre, i és una cosa que ja no la vols ni la pots deixar”, diu l’Albert, que en el seu cas va arribar des del món del teatre:
En Lluc recorda un moment clau que el va portar a dir “jo crec que sí que vull fer això”. Va ser després de veure l’espectacle Klowns de Monti & Cia, un dels seus referents en aquesta professió:
“També t’inspira gent que no són pallassos”, diu l’Albert. “El Pau Riba no era pallasso, però ha inspirat a tots una barbaritat”, apunta el Lluc:
“La gent és com que pensa en l’estereotip, però hi ha un ventall molt gran”, afegeix el Maus. “El pallasso és una cosa molt àmplia, no és només un nas vermell o un maquillatge”, diu el Lluc:
“És curiós, també, com als pallassos ens reben bé a tot arreu”, explica l’Albert. “Això també és una cosa que he comprovat amb Pallassos Sense Fronteres”, detalla. “I t’escolten més”, complementa el Lluc recordant l’expedició al Perú:
En Moi i l’Albert continuen col·laborant amb Pallassos Sense Fronteres de manera recurrent. De fet, l’any passat van anar junts a Etiòpia, posteriorment en Moi ha estat al Txad i, en breu, l’Albert marxarà d’expedició a Veneçuela:
“Nosaltres no podem solucionar els problemes del món, però com a mínim podem donar-los visibilitat”, acaba dient l’Albert:
