El periodista Enric Canals torna a endinsar-se a la història de Catalunya i més concretament a la de la segona meitat del segle XX. Després del documental sobre l’hospital del mar i el de la Línia Maginot ara investiga sobre Josep Tarradellas. I és que l’expresident de la Generalitat va generar un arxiu molt important que es manté al monestir de Poblet. Ho explica Enric Canals:
L’arxiu neix l’any 1980 amb l’acte simbòlic del dipòsit i acceptació del fons documental del president Tarradellas al monestir de Poblet. La totalitat d’aquell fons documental fou cedida al monestir en concepte de dipòsit mentre visquessin tant Tarradellas com la seva esposa, Antònia Macià.
L’acord establia que en morir tots dos, la comunitat monàstica passava a ser propietària dels béns dipositats a l’arxiu. El president Tarradellas va guardar-hi durant prop de quaranta anys documents de tota mena, que va conservar escrupolosament. Aquesta tasca va tenir èxit gràcies, en part, als seus pares, ja que durant la Segona Guerra Mundial van saber guardar, amb gran encert, la documentació en bidons segellats que van enterrar a la finca familiar de Saint-Martin-le-Beau, al sud de França. Són documents, cartes i molts altres objectes que resumeixen més de 38 anys d’exili, com deia el mateix Canals:
Després de la mort de Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià i Gómez (2001), l’arxiu quedà en propietat de la comunitat de Poblet, tal com establia el conveni de donació. L’arxiu es diu Montserrat Tarradellas i Macià, en honor de la filla del president, i és tutelat per un patronat que presideix l’abat del monestir.
