Per quart any consecutiu, el negre inundarà els carrers de Tiana. I no amb una connotació negativa, sinó per celebrar una dels trobades culturals més destacades dintre del calendari del poble: el Tiana Negra. Aquesta cita anual que posa el focus en la literatura criminal, les conegudes com a novel·les de “lladres i serenos”, torna a la vila i ho fa amb moltes cares conegudes en aquest gènere però també amb molts autors que, enguany, tindran l’oportunitat de presentar les seves primeres obres negres.
Tot això serà el proper 23 de gener. Tot i així, pels que no puguin esperar, des de Ràdio Tiana us avancem quatre dades sobre aquestes novetats literàries, amb la col·laboració d’una de les cares més representatives del festival: el seu director, Sebastià Bennasar. Ell ens explica per què els següents llibres són de lectura obligatòria:
“Qui em vol fer mal?”, de Xavier Vernetta
Aquesta novel·la ens explica la història de Lina Torres, una policia que un matí es desperta al costat d’en Fabrizio Simbocca, un home a qui coneix des de no fa gaire. Com a part de la seva rutina diària, la Lina es dóna una dutxa però la sorpresa que s’emporta quan surt és gegant: es troba el Fabrizio amb un tall letal al coll i dessagnant-se a la seva habitació. Aquest serà el punt de partida d’una investigació policial que portarà a la Lina a través de Barcelona i Venècia.
“Qui em vol fer mal?” és una novel·la fresca i àgil, tot i ser la primera experiència de Xavier Vernetta dintre de la literatura negre, tal i com destaca Sebastià Bennasar:
“Els crims nostrats”, antologia coordinada per Joan Ramon Armadàs
Aquest recopilatori de relats criminals compta amb la firma de sis autors i sis autores reconeguts dintre del gènere negre. Escriptors com Sebastià Bennasar, Marc Carreté, Anna Maria Villalonga o Mayte Duarte, utilitzen unes quantes pàgines d’aquest llibre per explicar dotze històries curtes de literatura negra que parteixen d’elements simbòlics de la realitat catalana.
“La Moreneta”, “La Falç” i “El seny i la rauxa” són alguns dels punts de partida que serveixen d’inspiració per aquests relats. Uns símbols que, tal i com recorda Bennasar, es van repartir per sorteig:
“Contra l’aparador”, de Marc Moreno
El relat de Marc Moreno se centra en la història de dos germans. Un, preocupat per la salut del seu fill, es transforma en el principal sospitós de la desaparició del fill del seu metge després de mantenir una discussió amb ell. L’altre, vol estavellar el cotxe amb uns amics contra l’aparador d’una joieria i, així, aconseguir diners per a la seva xicota embarassada.
En aquest context, apareixerà una inspectora que, en primera persona, ens explicarà l’evolució d’aquest cas i descobrirà els secrets de dos germans que tenen molt a amagar.
Aquesta és una novel·la que, tot i no semblar negra de bon principi, lentament s’hi torna. I això sorprèn. A més, tal i com assenyala Sebastià Bennasar, és bastant més llarga que els llibres als quals ens té acostumats en Marc Moreno:
“L’home que comptava els diners”, de Jordi Boixadós
Aquesta novel·la ens explica com Elíes Costa, un petit empresari del sector tèxtil, amb una dona i dos fills, es veurà convertit en un missatger de la màfia xinesa per portar uns diners a Andorra. Una situació a la qual arribarà com a resultat de les mentides que ha anat sumant durant tota la seva vida per transformar-la en un somni que acabarà convertit en un malson.
De fet, la inspiració de Boixadós per escriure aquesta novel·la parteix d’una noticia real que va llegir farà uns deus anys. Una història que parlava d’un xinès al qual van enxampar portant diners a Andorra i que explicava com aquesta situació havia acabat en un crim. Per tant, tal i com assegura el Sebastià Bennasar, la idea de la novel·la va sorgir abans del boom mediàtic que ha viscut Andorra últimament.
“La nit de Damballah”, de Jordi Solé
El punt de partida d’aquest llibre és la mort d’una noia nigeriana. Un incident que portarà a una parella molt atípica a iniciar una investigació que, lentament, els endinsarà en el món dels rituals vudú i el tràfic sexual. D’aquesta manera, l’autor pretén criticar el deteriorament ètic d’una societat que, cada vegada, fa més evidents les debilitats humanes.
Els dos protagonistes de la novel·la són el Lluís Artigues, un policia que s’ha vist desprestigiat per diverses sospites de corrupció, i la Mònica Vidal, una periodista turmentada pels seus dimonis i amb la necessitat d’aconseguir una bona noticia. El mateix Sebastià Bennasar la descriu com “una de les obres més inquietants publicades aquest any” i destaca que potser es podria convertir en una saga.
“Puta pasta”, d’Emili Bayo
“Puta pasta” és la novel·la guanyadora del VI Premi Crims de Tinta, un guardó que s’entrega cada any en el marc del BCNegra. Una distinció, a més, que ha obtingut gràcies a la seva narració original, amb un acció que transcorre a través de tres punts de vista diferents que parteixen d’un mateix fet: el robatori de 12 milions d’euros de la casa d’un diputat.
És a partir d’aquest detonant que l’acció es desenvolupa des de tres visions diferents: la del Marc Tramós, un negre literari en hores baixes que s’ha vist convençut per una amiga de la infantesa per portar a terme el robatori; la de l’Eduald Martí Cortina, un inspector d’Hisenda que investiga l’origen dels diners del diputat; i la del Manuel Torredeplà, un inspector caigut en desgràcia que vol redimir-se.
Aquesta és una novel·la que al Sebastià Bennasar li hauria agradat tenir a l’última edició del Tiana Negra però que no va ser possible per unes setmanes de diferència. Tot i així, el director del festival està content de poder contar enguany amb aquest escriptor.
“La cara B”, d’Esperança Camps
Aquesta obra escrita per la Consellera de Participació, Transparència i Cultura del govern balear, Esperança Camps, és possiblement la novetat del Tiana Negra més vinculada amb l’actualitat. Una vinculació que esdevé evident amb el seu tema central: la corrupció política. A més, l’acció transcorre en un context on les trames de corrupció han estat freqüents en els últims anys: el País Valencià.
La novel·la comença amb l’aparició dels cadàvers de dos polítics que havien estat involucrats en diverses trames corruptes amb un conseller d’alta volada de la Generalitat. De fet, aquest és el principal sospitós dels assassinats, ja que va fugir abans de ser condemnat i podria haver tornat buscant venjança. És en aquest context on entrarà a la història una periodista, ex amant del fill del conseller, que vol descobrir qui és el responsable d’aquests assassinats abans que es facin les investigacions oficials.
Tal i com recorda Sebastià Bennasar, aquesta és la primera novel·la negra que escriu Esperança Camps i, a més, segons ell, és un bon retrat del món de la corrupció.
“L’ànima de l’assassí”, de Toni Arecón
Aquest relat, guardonat amb el 23è Premi de Narrativa de la Ribera de l’Ebre, es desenvolupa a la Barcelona del segle XIX, on el frenòleg Marià Cubí vol demostrar que l’estudi del cervell és determinant a l’hora de decidir qui ha estat l’autor d’un crim i si és possible curar als assassins. Per això, se centrarà en un assassinat que ha tingut lloc en el si d’una família benestant.
Arecón es va documentar àmpliament per escriure aquesta obra i, de fet, inclou diferents citacions d’autors i descriu de manera molt acurada l’ambient de la capital catalana a mitjans del segle XIX. En conjunt és una obra que, per Bennasar, resulta molt interessant.
“Els enemics silenciosos”, de Mireia Llinàs
Així com “L’ànima de l’assassí” barreja el gènere històric i el negre, Mireia Llinàs fa una passa més enllà i combina la ciència ficció amb aquests dos elements. Ho fa amb la Nora Prim, una detectiu singular, aficionada a l’alcohol i amb unes relacions familiars complicades, que té l’habilitat de viatjar en el temps.
La Nora farà servir aquesta capacitat per investigar l’assassinat de Dolores Rey, una prostituta que es relacionava amb les elits de postguerra. És aquí on entra l’element històric, ja que aquest fet es va produir realment al 1949, tot i que els motius de l’assassinat siguin creats, perquè la seva història mai va ser aclarida.
La Mireia Llinàs, tal i com explica Bennasar, és la escriptora més jove de l’edició d’enguany i arriba a la novel·la negra des de el món de l’audiovisual, on ha participat com a guionista a diferents pel·lícules i sèries com Ventdelplà.
Amb aquest cartell tan variat, tant per l’experiència dels escriptors com per la temàtica que tracten, tindrà lloc un dels actes principals de la quarta edició del festival: la presentació de les novetats literàries. Malgrat tot, són molts més els autors que passaran per la Sala Albéniz durant els dies 22 i 23 de gener i molts més els temes sobre els quals es parlarà.
