Facebook
Twitter
WhatsApp
LinkedIn

Faran 20 habitatges dins de Can Peitx

Abans d’acabar l’any començarà l’enderroc de bona part d’una de les mansions d’estiueig més emblemàtiques de Tiana: Can Peitx. Els propietaris l’han venut a una immobiliària que hi construirà 20 habitatges, en tres blocs (de 8, 8 i 4 vivendes respectivament) repartits dins la finca, la majoria de la qual desapareixerà.

Tanmateix, el projecte arquitectònic, a càrrec de l’arquitecte Jordi Romeu, contempla la conservació de diverses parts de la mansió. No formen part del catàleg de patrimoni municipal però no s’enderrocaran. Són: la galeria de façana arrodonida davant de l’edifici principal (galeria que es pot veure des de la Riera), diverses peces de la barana superior sobre aquesta galeria, l’escala de pedra del jardí, el conjunt de la piscina i tot el mur que dóna a la finca del darrera. També es mantindran perquè estan catalogats allò que és més familiar per la gent del poble: el mur amb la part superior ondulada, d’aire modernista, de la part de Can Peitx que dóna a la Riera de Tiana, així com la gran reixa de ferro negre -just al costat de l’esmentat mur- que permet l’accés a la mansió.

D’altra banda, bona part del jardí de Can Peitx s’obrirà al poble, un cop estiguin construïts els habitatges. Serà un parc al qual s’accedirà per l’entrada actual de la Riera de Tiana, des d’on també s’entrarà als aparcaments, que seran soterrats, dels pisos.

Al catàleg de patrimoni municipal amb nivells C i D

Can Peitx es va construir el 1880 i va allotjar durant molts anys el músic Isaac Albéniz. Després, va passar-hi moltes temporades Rosendo peitx, president de la Diputació de Barcelona. La finca forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Tiana (integrat per 85 edificis, masies o equipaments). La finca gaudeix de dues categories de protecció: la C, dins la qual es troben el mur que dóna a la Riera, el jardí i el seu arbrat, i la D, que afecta a la casa.

La categoria C abarca béns amb elements d’interès que reuneixen valors històrics, morfològics, ambientals, artístics o tradicionals rellevants al sector urbà. L’edifici principal de la finca, que anirà a terra, està catalogat amb nivell D. Vol dir que es considera bé d’interès documental i que, per tant, l’Ajuntament n’exigeix la conservació però només documental. Per això, abans d’enderrocar-lo és obligatori fer un complet aixecament planimètric (és a dir, un dibuix detallat i exhaustiu de la finca) i fotogràfic, per tal que quedi la constància històrica de com era Can Peitx.

El màxim nivell de protecció és l’A (bé cultural d’interès nacional) i a Tiana només Can Sentromà gaudeix d’aquesta catalogació. La següent, la B, és pels edificis o equipaments considerats béns culturals d’interès local. Hi ha 36 edificis o masies dins d’aquesta categoria a Tiana, entre els quals alguns de tan coneguts com Can Boter, l’església parroquial, la Cartoixa de Montalegre, la casa de Lola Anglada o Cals Frares.